SAP Lleida 226/2024, 29 de Febrero de 2024

El 2 de febrer de 2023 es van rebre aquestes actuacions del recurs d'apel·lació interposat per Teof‌ilo contra la Sentència núm. 87/2022, de 26 de setembre de 2022, dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Balaguer en el PO 492/2021. S'hi oposa SANTANDER CONSUMER FINANCE SA.

Rebudes les actuacions s'hi nomenà ponent el magistrat JOAN L. CARDONA IBÁÑEZ, es va celebrar la deliberació i les actuacions van quedar vistes per a sentència.

En la tramitació d'aquest recurs s'han acomplert les prescripcions legals fonamentals.

La decisió de la resolució impugnada és la següent:

DESESTIMO la demanda presentada per la representació del Sr. Teof‌ilo per falta de legitimació passiva.

Es condemna en costes a la part actora.

FONAMENTS DE DRET

RESUM DE LES ACTUACIONS PRACTICADES EN PRIMERA INSTÀNCIA.

La part apel·lant va interposar la demanda en la qual sol·licitava la declaració de nul·litat, per usura, del contracte de préstec indicat havia concertat amb SANTANDER CONSUMER FINANCE SA. La demanda, però, es dirigia contra GRUPO BANCO SANTANDER SA.

Una vegada admesa la demanda, va ser contestada per SANTANDER CONSUMER FINANCE SA, qui s'hi va oposar i va plantejar com a única excepció la seva falta de legitimació passiva, en base uns arguments que van ser acceptats per la sentència d'instància i que discuteix l'actora en aquest recurs.

RESOLUCIÓ DE L'APEL·LACIÓ.

En la contestació a la demanda s' indicava que s'hi havia adreçat contra l'entitat GRUPO SANTANDER, la qual se sostenia "es una entidad sin personalidad jurídica, y una denominación destinada al conjunto de empresas dependientes de la entidad Banco de Santander S.A. y sus f‌iliales dependientes, careciendo de CIF y de personalidad jurídica". Per tant, mancava de capacitat per a ser part conforme a l' article 6.1 Lec.

A més a més, s'argumentava que la mateixa demanda indicava que s'havia concertat el préstec amb l'entitat SANTANDER CONSUMER FINANCE SA, malgrat no s'aportava el contracte corresponent sinó únicament un rebuts de pagament, en els quals constava clarament que l'entitat en què es feien els ingressos era Banco Santander SA i que per tant era aquesta l'entitat creditora i no pas SANTANDER CONSUMER FINANCE SA. Segons el registre d'entitats bancàries del Banco d'Espanya, la referència 0049 que apareix en el número de contracte ref‌lectit en el rebut d'ingrés correspon al Banco Santander S.A., mentre que SANTANDER CONSUMER FINANCE SA té la referència 0224.

En l'audiència prèvia l'actora va sol·licitar que es declarés la rebel·lia processal de la demandada Banco de Santander SA, en no haver contestat la demanda i haver-ho fet SANTANDER CONSUMER FINANCE SA, qui no era part demandada, tot demanant a més a més que es retiressin de les actuacions la seva contestació i personació. Tot seguit indicà que la part demandada era "Banco Santander o Grupo Santander", i que en la seva pàgina web apareixien totes dues denominacions socials amb el mateix CIF, pàgina web de la qual va aportar una impressió en el tràmit de prova.

A la vista d'aquestes al·legacions, la demandada va manifestar que havien contestada la demanda i comparegut "per al·lusions", i va reiterar que en la demanda s'indicava que el crèdit s'havia concertat amb SANTANDER CONSUMER FINANCE SA, que GRUPO SANTANDER no tenia personalitat jurídica ni era cap societat, i que no podien aportar cap mena de documentació sobre la qüestió litigiosa perquè no havien intervingut en la contractació.

La sentència va admetre les al·legacions de la demandada i, després de citar dues resolucions judicials sobre la qüestió discutida, va declarar la falta de legitimació passiva i la desestimació de la demanda, arguments i pronunciaments que s'apel·len per tres motius.

El primer d'ells, per "incongruència omisiva" de la sentència, perquè no s'ha pronunciat sobre la petició formulada en l'audiència prèvia de declarar la rebel·lia processal de GRUPO BANCO SANTANDER o BANCO SANTANDER S.A., ni tampoc de la "falta d'interès legítim en la contestació a la demanda de SANTANDER CONSUMER FINANCE SA".

El segon motiu, error en la valoració de la prova en no fer cap referència la sentència a la impressió de la pàgina web que es va indicar anteriorment i en la qual, segons l'actora, es pot apreciar com la demandada fa servir indistintament les dues denominacions discutides.

El tercer motiu, que en opinió de l'actora la resolucions judicials citades no són aplicables al cas.

En el seu escrit d'oposició, la demandada reiteren les mateixes al·legacions que en primera instància i insisteix en la falta de diligència de l'actora a identif‌icar a l'altra part contractant, identif‌icació que podia haver obtingut mitjançant, per exemple, unes diligències preliminars.

Plantejats així els termes del debat, efectivament coincidim amb l'actora que com a cap primer s'ha de distingir dues coses: d'una banda, la identitat entre BANCO SANTANDER SA i GRUPO SANTANDER; i, per un altra, la identitat entre les dues entitats anteriors i SANTANDER CONSUMER FINANCE SA.

I per a això citarem el text d'algunes resolucions judicials que sí són aplicables plenament al cas, com és, en primer lloc, la SAP València, Secció 11a, número 152/2023 el 31 de març:

Sobre la legitimación pasiva.

Este motivo de recurso no va a prosperar por:

1. ) La Sala comparte los argumentos jurídicos expuestos en la resolución recurrida, que no han sido rebatidos en el recurso de apelación.

2. ) Se tiene en consideración que la acción que se ejercitó de nulidad contractual del contrato celebrado entre el demandante y la mercantil Santander Consumer Finance S.L., el el 21 de marzo de 2016, en dicho contrato no intervino la demandada Banco Santander, siendo por ello ajena a este vínculo contractual.

3. ) La reclamación previa a la demanda que formuló la parte demandante, el 11 de junio de 2020, lo hizo a la mercantil contratante es decir Santander Consumer Finance S.L. (documento cuatro de la demanda), lo cual demuestra que la demandante conocía la persona jurídica con lo que había contratado y a la que había que efectuar la oportuna reclamación, que excluye asumir cualquier confusión societaria.

4. ) En el recurso de apelación se ha sustentado la demanda contra Banco Santander en que: en la web del Santander Consumer Finance, se puede leer: ¿Quiénes Somos? Somos la unidad especializada en f‌inanciación al consumo del Grupo Santander que opera en 15 países europeos (España); en el documento de Registro de Santander Consumer Finance S.A.. Se af‌irma que "Santander Consumer está integrado en el Grupo Santander, que es el propietario al 100% de su capital social, la entidad matriz del Grupo Santander, Banco Santander S.A es a la fecha, su único accionista"; la demandada y Santander Consumer Finance, al igual que el resto de f‌iliales de la matriz (demandada) tienen su domicilio en Boadilla del Monte; en def‌initiva, en internet se publicitan como una unidad: Grupo Santander.

A juicio de la Sala estos argumentos son insuf‌icientes, pues con los antecedentes documentales no se aprecia confusión de identidades entre Banco Santander y Santander Consumer Finance S.L., frente al consumidor demandante y contratante. Obsérvese que el demandante acude, en defensa de su posición, a información existente en la página web, aunque ejercita acción derivada del contrato, en el que están concretados los contratantes, sin que aparezca el Banco Santander como interviniente. Claridad contractual demostrada, por cuanto la reclamación previa la dirigió a Santander Consumer Finance S.L. y no a la demandada. Ambas entidades tienen personalidad jurídica distinta, aunque pertenezcan al mismo grupo empresarial y el Banco Santander tenga el cien por cien del accionariado de Santander Consumer Finance S.L.; entre nosotros, el principio general es que la distintas personalidades de las sociedades de capital implican responsabilidad distinta de cada una de ellas, sin que este principio no opere al pertenecer al mismo grupo empresarial, máximo cuando cada una de estas empresas tiene su propio patrimonio, que no está conectado entre si, no se ha defendido la confusión de estos patrimonios, lo que excluye la responsabilidad del Banco Santander, salvo que apliquemos la doctrina del levantamiento del velo, o podamos concluir que el Banco Santander utiliza fraudulentamente a Santander Consumer Finance y ninguna de estos presupuestos se ha argumentado o acreditado.

I amb més extensió ens ocupem de la qüestió en la nostra sentència número 57/2023, de 16 de gener, en aquests termes:

La parte demandada, SANTANDER CONSUMER FINANCE SA, interpone recurso de apelación contra la sentencia de primera instancia...