SAP Tarragona, 12 de Mayo de 2003
Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
ECLI | ES:APT:2003:822 |
Número de Recurso | 1435/2002 |
Procedimiento | PENAL |
Fecha de Resolución | 12 de Mayo de 2003 |
Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 2ª |
SENTENCIA
Tarragona, 12 de maig de 2003.
L'I.ltm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA, Magistrat titular d'aquesta Audiéncia, he vist les
presents actuacions núm. 1435/02, resultants d'un RECURS D'APEL.LACIÓ interposat per
Gabriel , POIGLAS SA., Oscar , Jose Enrique i
POMPEYO ORMO SA. contra la Senténcia de data 30 d'octubre de 2002 del Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Valls en Procediment de Faltes núm. 207/01.
ANTECEDENTS DE FET
En la Senténcia apel.lada consta la Decisió següent: "CONDEMNO Gabriel , Oscar i Jose Enrique com autors d'una falta de l'art. 621-3 CP a la pena de 30 dies multa a raó d'una quota diária de 6 euros a cada un d'ells, i a que indemnitzin solidáriament a Alejandro en la quantitat de 4.272,51 euros, i al les costes. Del pagament de la quantitat respondran de forma subsidiária POIGLAS SA. i POMPEYO ORMO SA.".
El Lletrat de Gabriel i POIGLAS SA. va interposar RECURS D'APEL.LACIÓ en data 13 de novembre de 2002.
El Lletrat de Oscar , Jose Enrique i POMPEYO ORMO SA. va interposar RECURS D'APEL.LACIÓ en data 12 de novembre de 2002.
El Lletrat de Alejandro va impugnar els recursos interposats en data 30 de novembre de 2002.
FETS PROVATS
ÚNIC. S'accepten els de la senténcia apel.lada.
FONAMENTS JURÍDICS
Al.lega l'apel.lant error en la valoració de la prova per considerar que els fets varen passar de diferent manera.L'art. 741 LECr disposa que "El Tribunal, apreciando, según su conciencia las pruebas practicadas en el juicio, las razones expuestas por la acusación y la defensa y lo manifestado por los mismos procesados, dictará sentencia dentro del término fijado en esta ley".
Respecte a la prova, aquesta Audiéncia ve dient reiteradament que "Las alegaciones efectuadas aconsejan partir de la reiterada doctrina jurisprudencial que otorga prevalencia a la valoración probatoria efectuada por el juzgador de instancia, pues es éste, por las ventajas que le ofrece la inmediación, quien se encuentra en la mejor condición y situación para valorar las pruebas practicadas en su presencia; debiendo prevalecer su criterio a no ser que sea manifiestamente erróneo, exista desviación en la aplicación del Derecho o se hayan practicado nuevas pruebas en la segunda instancia que desvirtúen el resultado de las ya practicadas, siempre que tal proceso valorativo del Juez a quo se motive o razone adecuadamente en la sentencia (SSTC de 17-12-1985, 23-6-1986, 13-5-1987, y 2-7-1990, entre otras). Por ello, según tiene declarado, en reiterada jurisprudencia, nuestro Tribunal Supremo, en atención al principio de inmediación que informa el sistema oral en materia penal, ha de respetarse en lo posible la apreciación que de la prueba en conjunto haya realizado el Juez de instancia, por ser el que aprovecha al máximo en la valoración de los hechos las ventajas de tal inmediación". (AP Tarragona, S 14-09-2001, rec. 46/2001)
En el present cas, el Jutge a quo ha resolt en base a les declaracions de les diferents parts i testimonis. No pot la Sala valorar la credibilitat d'uns i altre per la falta de la necessária i imprescindible immediació, per la qual cosa, i tenint sempre en compte la millor situació del Jutge que fa el judici per a valorar les proves subjectives, procedeix desestimar el motiu d'impugnació.
S'al.lega també la indeguda aplicació del dret penal en el present cas.
Els fets són que, a l'interior d'una nau industrial, caminava el denunciant portant a l'espatlla esquerra una caixa. Al arribar a un creuament, el denunciant va mirar a la seva dreta peró no a la seva esquerra, no veient que venia un "toro" (vehicle de cárrega), el conductor del qual no va veure tampoc al denunciant ja que el mástil del vehicle li limitava la visibilitat, atropellant al denunciant. El Jutge a quo considera que hi ha una concurréncia de culpes d'un 50% entre el denunciant i el conductor del "toro", i condemna al conductor del "toro" per una falta de l'art. 621-3 CP.
Respecte a la concurréncia de culpes, la doctrina ve dient que "La situación que suele presentarse en los supuestos en que intervienen una pluralidad de sujetos en la ocurrencia del hecho imprudente ha venido siendo tratado desde la perspectiva de la "concurrencia de culpas convergentes o eficientes", identificando la presencia de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba-
SAP Tarragona 190/2006, 31 de Mayo de 2006
...encara que hi hagi pogut haver l'omissió d'un mínim deure objectiu de cura per part d'algun, han de quedar fora del dret penal (SAP Tarragona 12-5-2003, entre Procedeix estimar el recurs i, amb congruència amb el que es demana, reduir les indemnitzacions per lesions donades a la meitat. TER......