SAP Barcelona 736/2005, 23 de Noviembre de 2005
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2005:10703 |
| Número de Recurso | 159/2005 |
| Número de Resolución | 736/2005 |
| Fecha de Resolución | 23 de Noviembre de 2005 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE BARCELONA
SECCIÓ 11 ª
ROTLLE Núm. 159/05
JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA Núm. 6 D'ARENYS DE MAR
Actuacions de procediment ordinari núm. 418/02
SENTÈNCIA Núm. 736
IL·LMS. SRS.
JOSEP Mª BACHS i ESTANY
CARMEN MUÑOZ JUNCOSA
FRANCISCO HERRANDO MILLÁN
Barcelona, vint-i-tres de novembre de dos mil cinc.
HAVENT ESTAT VISTES per la Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona les
Actuacions de Recurs d' apel·lació núm. 159/05, interposat per la Procuradora Sra. Pérez de
Olaguer Sala en nom i representació de la Sra. Amanda, part demandada en
aquesta litis, contra la sentència dictada el 10-11-2004 pel Jutjat de Primera instància núm. 6 d'Arenys de Mar a les actuacions de procediment ordinari núm. 418/02, s'ha pronunciat la següent
sentència.
-
ANTECEDENTS DE FET:
S' accepten els de la Sentència apel·lada, quina part dispositiva és la següent: "FALLO.-Que estimando parcialmente la demanda de Juicio Ordinario que se sigue en este Juzgado, instado por el Procurador Sr. Pons Ribot en nombre y representación de D. Baltasar y D. Lázaro contra Dª Amanda debo declarar y declaro la ineficacia y revocación de la institución de heredera única y universal realizada por el causante D. Adolfo a favor de la demandad Amanda en su último y único testamento abierto autorizado el día 112 de enero de 1999 ante el Notario de Premià de Mar D. Álvaro José Espinosa Brinkmann bajo el número 28 de su protocolo, y la consiguiente declaración de herederos testamentarios por partes iguales de los hijos del testador D. Lázaro y D. Baltasar por efecto de la sustitución vulgar, condenando a la demandada a que abone a los actores por mitad a cada uno de ellos la cantidad de 6.010'12 euros en concepto de préstamo otorgado por el causante a la demandada el cual no ha sido liquidado; dicha cantidad devengará interés legal desde la fecha de 18 de junio de 2002 fecha en que se celebró la conciliación, incrementado en dos puntos porcentuales desde la fecha en que se dicte la sentencia hasta el efectivo pago.
Y que debo absolver y absuelvo a la demandada del resto de los pedimentos formulados frente a ella. Todo ello sin hacer imposición de costas"
Interposat Recurs d' Apel·lació contra l'anterior Sentència pel Procurador Sr. Carbonell Boquet en representació de la part demandada, fou admès, elevant-se les actuacions a aquesta Audiència, i, seguits els demés tràmits processals, entre ells la compareixença de la recurrent a través de la Procuradora Sra. Pérez de Olaguer Sala i de l'oponent a través de la Procuradora Sra. Bordell Sarró, es va assenyalar per a deliberació, votació i decisió del recurs l' audiència del dia 16 de novembre del present any, tenint lloc a l' hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l' Il·lm. Sr. President de la Secció, Magistrat JOSEP Mª BACHS i ESTANY,
-
FONAMENTS JURÍDICS:
Recorre la sentència d'instància la part demandada (f. 462 i f. 470 i ss.) pels següents motius: 1er) quant a la declaració de ineficàcia del testament del Sr. Adolfo, perquè l'acció deduïda de l' art. 132 del Codi de Successions -presumpció de revocació en cas de nul·litat, divorci o separació legal, o de fet consentit, posterior a l'atorgament- perquè en el present cas no hi va haver consentiment en els termes de l' art. 103 del C.c. en relació al 82.5ª ; a més, no és per causa imputable a la demandada, car fou el Sr. Adolfo qui va iniciar una relació extramatrimonial quan l'esposa estava convalescent d'un accident i se'n va anar de casa per anarse a viure amb la Sra. Ana, tot perfectament demostrat per les testificals; per tant és erroni que no s'hagi demostrat la convivència o relació amb tercera persona; quan va morir a casa seva la Sra. Ana va declarar a la Guàrdia Civil que feia un any que el coneixia i quatre o cinc mesos que vivia a una habitació de casa seva. Entén que la llei suprema de la successió és la voluntat del testador, que l' art. 132 del C.S . és solament una presumpció iuris tantum de revocació i que està acreditat aquí que a qui volia declarar hereva era a ella i no als seus fills; 2on) invoca la sent. de la Secció 11ª de data 20-10-99 (rec. 1238/97 ) en un cas similar, i ressalta que quan va morir feia més d'un any que havia testat i podia haver revocat el testament, tot i haver posat una denúncia contra l'esposa que es va arxivar, i de no haver demanat mesures de separació ni demandat la separació, ni va reclamar cap quantitat contra ella; contràriament el Jutjat es basa en la sent. de l' A.P. de 4-5-99 que consider irrellevant la no revocació perquè en tal cas la presumpció no tindria mai virtualitat; però la presumpció ha de poder ser destruïda per qualsevol prova en contra; i hi havia mala relació, a més, entre el causant i els fills; per això no els va instituir sinó en defecte de la Sra. Amanda ; ho reconeix un d'aquests i altres testimonis; especialment pel succeït amb les vendes de dues finques situades a Malgrat de Mar; la pròpia Sra. Ana va declarar que no volia viure amb cap dels fills i que per això li va deixar una habitació mentre gestionava el seu ingrés en una residència de la tercera edat a Arenys de Mar; també s'entreveu de les declaracions dels fills; 3er) tampoc no resulta encertada la interpretació de que en el cas no concorre el supòsit de l' art. 132.2 del C.S . perquè institueix hereva la seva esposa, d'on aquesta qualitat seria condició per heretar; en primer lloc, el matrimoni no estava dissolt i entendre el contrari elevaria la presumpció de l' art. 132.1 a iuris et de iure; aquí està clar que va instituir la seva muller i no els fills per la mala relació que tenia amb ells; 4rt) quant al préstec que es reclama, tot i reconèixer que ella en el seu moment, quan va rebre aquesta quantitat, va escriure en una tarja de visita que li retornaria els 6.010'12 euros al Sr. Adolfo, abans de contraure matrimoni, entén que aquesta manifestació unilateral no convertia la donació en préstec vençut i exigible al temps de la demanda -no consta el nom de la persona a qui s'ha de retornar, ni la data- i entén que en qualsevol cas fou condonat el deute tàcitament -no apareix l'original sinó una fotocòpia que ha estat impugnada- i qui sí tenia l'original -que diu que va rompre- era la pròpia demandada a qui li havia lliurat el Sr. Adolfo ; ella mateixa ha reconegut al judici que mai li va reclamar res i que no es va signar contracte, només ella va signar voluntàriament la tarja (min. 00:33:55 DVD); no és cert per tant que al cabal hereditari dels fills hi hagi un crèdit de 6.010'12 euros. Postula la revocació i l'absolució total amb costes.
S'oposen al recurs els actors (f. 481 i ss.) pels següents fonaments: 1er) l'aplicació de la presumpció de l' art. 132 C.S . ha estat la correcta; manca la prova que desvirtuï la presumpció: invoca la sent. 15-3-04 del TSJC (RJ 2004\3723 ); el Jutjat té per provada la separació de fet lliurement consentida i la recurrent diu que no; en primer lloc en el lliure consentiment a la pràctica no s'exigeix mai la formalitat de l' art. 82.5
C.c .; a la denúncia que va posar davant la Guàrdia Civil deixa clar que quan pugui presentarà demanda de separació, i el fill gran corrobora aquesta voluntat de separar-se formalment que tenia el pare; la voluntat o el consentiment de dita situació de separació de fet es demostra per la signatura d'una escriptura de préstec hipotecari per part de l'esposa on fa constar la seva qualitat de separada; ara no pot dir que no estava consentint la separació; va passar més d'un any; que no es va revocar durant aquest temps és irrellevant segons la sent. A.P. Barcelona (16ª) de 4-5-99 (AC 1999\984) perquè si se li donés carta de naturalesa a aquest extrem mai regiria la presumpció de l' art. 132 C.S .; també segons la sent. A.P. Lleida (2ª) núm. 576/00 de 19-12-01 (AC 2001\293); quant a la mala relació amb els fills, no era tan dolenta; acusa la recurrent als fills d'aprofitar-se econòmicament del pare quan el cert és que abans de conviure amb ella tenia un important patrimoni (dos immobles, fons d'inversió i varis comptes) i després s'ha quedat sense res; és més, la crisi comença de fet quan es queda sense patrimoni; a més els va respectar la llegítima i els va nomenar hereus substituts; del que no es desprèn, precisament, que no els volgués o no els hagués instituït mai hereus, com pretén la recurrent; les declaracions dels testimonis són interessats -filla- o parcials -l'advocada Sra. Daniela i mai va tenir el Sr. Adolfo cap relació sentimental amb la Sra. Ana ; 2on) quant al préstec, que fora impugnat el document presentat en fotocòpia és irrellevant quan és la pròpia interessada qui admet en judici i ara al recurs que el va redactar i signar; és un clar reconeixement d edeute per causa de préstec on s'assumeix l'obligació de retornar-lo; invoca les sents. del T.S.de 24-6-04 (RJ 2004\4432 ); i no s'acredita la condonació mitjançant el lliurament de l'original a la recurrent; només hi ha la seva declaració a favor de dita condonació.
L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:
-
Consta que el Sr. Adolfo, vidu des de 10-10-93, l'any 1996 era titular d'un fons d'inversió BBV bono
99 FIM compte núm. acabat en 3656, saldo inicial 12.020'24 euros (f. 52) -rescatat el 17- 2-98 per import de
15.047'82 euros (f. 369)-, una casa situada al c/ DIRECCION000 núm. NUM000 de Malgrat i la meitat indivisa de la situada al núm. NUM001, la meitat indivisa d'un local al c/...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba