STSJ Cataluña 8/2014, 20 de Febrero de 2014
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2014:2720 |
| Número de Recurso | 33/2013 |
| Procedimiento | DEMANDAS |
| Número de Resolución | 8/2014 |
| Fecha de Resolución | 20 de Febrero de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, vint de febrer de dos mil catorze
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, ha dictat aquesta sentència.
SENTÈNCIA NÚM. 8/2014
En les actuacions 33/2013, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 15 de maig de 2013, es va presentar al registre d'aquesta Sala Social, demanda signada per Pio, en nom i representació del sindicat UGT (UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS), en reclamació de procediment de conflicte col lectiu, dirigit contra l'INSTITUT DE RECERCA I TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIES.
En la demanda, després d'exposar els fets i fonaments de dret, demanava que, previs els tràmits processals, es dictés sentència per la qual es condemnés a la demandada al abonament o transferència de la quantia corresponent a la paga extra de desembre 2012, d'acord amb la fonamentació de la demanda i la normativa d'aplicació o subsidiàriament al abonament als treballadors de la quantia resultant al període meritat amb anterioritat a la entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol.
Per decret de data 12-06-2013, es va admetre la demanda a tràmit i van ser citades les parts als actes de conciliació i judici. El judici es va realitzar el dia 5 de febrer de 2014, per haver-se suspès a instància de les dues parts. No hi va haver avinença en la conciliació prèvia. Al judici van comparèixer les dues parts, representades pels seus respectius lletrats, Francisco Borrero Núñez, per l'actora i Ignasi Navarro Estragués, per la demandada. Obert l'acte de judici, la part actora ratificar la seva demanda. La part demandada s'hi va oposar, pels motius jurídics que s'exposaran en la fonamentació de la sentencia, en resum, que les mesures adoptades tenien un emparament legal. Es va practicar la prova proposada, documental de les dues parts, i testifical, de un testimoni. En conclusions, les parts es van ratificar en les seves respectives postures i el judici va quedar vist per sentència.
En la tramitació del procediment s'han seguit les normes previstes en la Llei reguladora de la jurisdicció social.
FETS PROVATS
El procediment instat per UGT afecta a tot el personal de l'INSTITUT DE RECERCA I TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIES, (IRTA) que regeix les seves relacions laborals pel conveni del personal laboral, pels anys 2008-2011, publicat al DOGC núm. 6042 de 11-01-2012. Aquest Conveni disposa en l'article
27.3 que el personal tindrà dret a percebre dos pagues extraordinàries anuals, sobre els conceptes de sou i antiguitat.
La pràctica empresarial, admesa per les parts, era que les pagues extres es meritaven en els períodes següents:
01 de gener a 30 de juny - paga extra de juny
01 de juliol a 31 desembre - paga de Nadal.
L'IRTA es va crear per Llei 4/2009, del Parlament de Catalunya, mitjançant el qual la Generalitat de Catalunya va donar un nou model organitzatiu a un organisme d'investigació, En el primer article de la citada Llei, es diu que l'INSTITUT DE RECERCA I TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIES és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, que s'ajusta a l'ordenament jurídic privat, sense perjudici de les excepcions que poden derivar-se de la llei i remet a l' article 1 b 1 del TR de la Llei de l'Estatut de l'empresa pública catalana,aprovada per Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre. L'IRTA té plena autonomia orgànica, funcional i de gestió i queda adscrit al departament competent en matèria d'agricultura i alimentació.
Arrel de l'entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, publicada al BOE de 14-07-2012, que va entrar en vigor el 15 següent, l'empresa pública demandada va deixar d'abonar la paga extra íntegra de Nadal, el mes de desembre de 2012.
No es va negociar amb caràcter previ ni amb els representants dels treballadors ni amb els sindicats, sobre les mesures decidides, havent-se limitat l'administració a donar informació de les mateixes i les seves causes, des del moment de la seva implementació.
Es va realitzar l'acte de conciliació davant del Tribunal Laboral de Catalunya, delegació de Barcelona, amb el resultat de sense avinença, i es va intentar sense efecte.
FONAMENTS DE DRET
Els fets declarats provats s'han deduït de les al legacions de les parts i dels documents aportats. S'ha de destacar que existeix acord amb els fets, ja que les mesures responen a la aplicació efectiva de les mesures de contenció de la despesa pública aplicades per execució del que es disposa en les Lleis que s'han ressenyat i en aquest punt no discrepen les parts,
La part demandant al lega, en primer lloc, el principi de seguretat jurídica d'acord amb l' article
9.3 i el 33.3 de la CE,. Cita també el Conveni Europeu per a la protecció dels Drets humans i les Llibertats fonamentals de 1950, interpretat a la llum de l' article 10 de la CE, així com el principi de irretroactivitat de les disposicions sancionadores o limitatives de drets, inclòs a l' article 9.3 de la mateixa CE .
La part demandada s'hi oposa bàsicament indicant que la disposició aplicada té rang de llei i per tant ha respectat el principi de legalitat, apel lant a la interpretació que han fet sentències dictades per diversos tribunals respecte a casos anàlegs, en què s'impugnava la aplicació de les normes en matèria laboral dictades com a mesures excepcionals de contenció de la despesa pública, l'any 2012.
S'ha de recordar que al inici dels conflictes contra les anomenades "retallades" de condicions retributives i drets socials imposats per la situació económica en legislació estatal i autonòmica, diferents tribunals van plantejar qüestions de constitucionalitat sobre les normes habilitants, que van ser rebutjades per interlocutòries del Tribunal Constitucional.
Aquest dubte de constitucionalitat de les mesures legislatives de urgència dictades a l'ambit de l'administració pública es valora també en diverses sentències del TS, com són les de 4 de desembre del 2012 ( ROJ: STS 8417/2012 ) RCO, respecte a la reducció salarial de empleats publics i l'adequació del RDL 8/2010, a la CE.
És el cas del recurs número 232/2011, sentència 4-12-2012 en el que el TS, recorda que : " Sobre la cuestión de los límites constitucionales del Real Decreto-Ley se ha pronunciado ya reiteradamente esta Sala IV, siguiendo la doctrina que dimana de los distintos Autos del Tribunal Constitucional que, a su vez, han rechazado la inconstitucionalidad de aquel texto normativo (así, ATC 85/2011, 101/2011, 103/2011 -dictado, precisamente, en el presente asunto- y 179/2011 ). - En los pronunciamientos del Tribunal Constitucional se declara que " la actual situación de crisis económico-financiera, uno de cuyos ingredientes es el elevado déficit público, integra el caso de extraordinaria y urgente necesidad que habilita al Gobierno para dictar disposiciones, como la del RDL 8/2010, de reducción de las retribuciones de los empleados públicos, en cuanto que tal reducción incide directamente en el momento de dicho déficit " ( ATC 85/2011 ). - -Tales criterios han sido reiterados por el propio Tribunal Constitucional, añadiendo que los derechos económicos afectados por la reducción de retribución son los derivados de la prestación de trabajo a partir de 1 de junio de 2010, no incorporados al patrimonio del empleado público, ni calificables derechos adquiridos; por tanto, no ha habido una privación de los mismos sin indemnización ( art. 33.3 CE ), ni una regulación que afecta de modo retroactivo a derechos ya nacidos. De ahí que se niegue que se haya producido una quiebra del principio de protección de la confianza legítima, en cuanto manifestación del principio de seguridad jurídica ( art. 9.3 CE ) - ATC 179/2011 -. Lo expuesto sirve para rechazar la pretensión que formula el otro recurrente -CC.OO.- en el sentido de que por esta Sala se eleve la cuestión de inconstitucionalidad -de nuevo- ante el Tribunal Constitucional. En anteriores supuestos análogos hemos venido rechazando que fuera necesario el planteamiento de la cuestión de inconstitucionalidad (así, STS 19 de junio y 20 septiembre 2012 - rec. 129/2011 y 233/2011 -) y ha de recordarse que la formulación de la cuestión de inconstitucionalidad no es un derecho de las partes ( arts. 5.2 y 3 LOPJ y 32 LOTC ) -así lo poníamos de relieve en la STS de 30 abril 2012 -rec. 180/2011 -)."
En el mateix sentit es va pronunciar la sentència del TS de 28 de novembre de 2012, recurs 143/2011, sobre la reducció al personal docent i investigador de la Universitat Autònoma del Pais Basc. Aquesta sentència raona que:
"El Auto del Tribunal Constitucional 85/2011 ha resuelto una cuestión de constitucionalidad planteada por la Sala de lo Social de la Audiencia Nacional sobre gran parte de las materias abordadas en el presente recurso de casación. En síntesis, las razones expuestas en el auto, que obligan a desestimar las pretensiones correspondientes de LAB y ELA son las siguientes: 1) la actual situación de crisis económica-financiera, uno de cuyos ingredientes es el elevado déficit público, integra el " caso de extraordinaria y urgente necesidad " que habilita al Gobierno para dictar disposiciones, como la del RD-L 8/2010, de reducción de las retribuciones de los empleados públicos, en cuanto que tal reducción incide directamente en el montante de dicho déficit;
2) el referido RD-L 8/2010 no contiene una regulación de carácter general sobre el derecho a la negociación colectiva, ni afecta tampoco a la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba