SAP Barcelona 190/2014, 3 de Febrero de 2014
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2014:1775 |
| Número de Recurso | 196/2013 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 190/2014 |
| Fecha de Resolución | 3 de Febrero de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (Secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 196/13-C
Procediment Abreujat nº 524/12 R
Jutjat Penal nº 14 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra. MONTSERRAT COMASA ARGEMIR CENDRA
Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr. SANTIAGO VIDAL MARSAL
Barcelona, tres de febrer de dos mil catorze
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 524/12 del Jutjat Penal nº 14 de Barcelona, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Bartolomé contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 10 de juliol de 2013, per delicte contra la salut pública. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno a los acusados Bartolomé y Lázaro como autores de un delito contra la salud pública en su modalidad de substancias estupefacientes que no causan grave daño, sin la concurrencia de circunstancias modificativass de la responsabilidad criminal, a la pena de SEIS MESES de PRISIÓN y MULTA de 25 euros con 1 dia de responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago. Les impongo las costas procesales por mitad. Procédase al decomiso definitivo y destrucción de la droga decomisada así como a dar al dinero intervenido el destino legal".
Contra l'esmentada sentència va interposar -dins de termini legal- recurs la defensa de l' acusat Bartolomé . Admès a tràmit per provisió de 2 de setembre de 2013, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i adhesió de la defensa de Lázaro es van elevar les actuacions a aquesta Sala. Per interlocutòria de 16 d'octubre es va designar magistrat ponent, i es va assenyalar el dia 15 de gener 2014 per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no considerar-la necessària el tribunal ni haverho sol·licitat el recurrent.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
-
Fonamenta la defensa del recurrent Don. Bartolomé l'apel·lació de la sentència condemnatòria dictada en primera instància penal, en dos motius complementaris a l'empara del que permet l' art.790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, consistents en: 1) Vulneració del dret constitucional a la presumpció d'innocència i subseqüent error en l'apreciació de la prova testifical de càrrec per part de la jutge penal en relació a l'autoria del delicte imputat . 2) Infracció de llei derivada d'aplicació indeguda de l' art. 368 CP, atesa la testifical de referència generadora d'indefensió.
La vulneració de l' art. 24.1 i 2 CE que junt amb el 120.3 garanteixen el dret de tot ciutadà a la tutela judicial efectiva, inseparable de la presumpció constitucional d'innocència, es produeix quan es condemna hom com autor d'una conducta tipificada en la llei penal com a delicte malgrat no existir cap prova en contra seu. La defensa de l' apel·lant admet que en el judici oral es va practicar la prova testifical dels Agents de l'Autoritat que van detenir l' acusat i la persona que anava amb ell quan estaven parlant amb un turista italià, però qüestiona la seva eficàcia incriminatòria tot argumentant que no es pot afirmar sense dubtes raonables que s'hagués executat una acció de compra venda de la droga ( marihuana), atès que ambdós es van limitar a parlar amb el presumpte comprador, sense que els funcionaris policials -atesa la distancia a què es trobavenvagin poder veure amb claredat que li lliurés res a canvi de diners.
Com en afers similars ens recorda la jurisprudència, no es pot inferir s'ha produït cap infracció de la tutela judicial efectiva ni de la presumpció d'innocència en els termes recollits en les STC 31/81 i 124/90, si el tribunal d'instància motiva la condemna en proves practicades en el judici oral, i aquestes són coherents amb el curs causal que va motivar la detenció. L'estudi de la causa i de l'Acta del judici palesa que la condemna es fonamenta en tres proves directes, i no pas indiciàries o de simple referència, com al·lega la defensa.
En primer lloc, a) la declaració testifical dels Agents de la Policia Local que van intervenir en l'afer i que afirmen van escoltar l'oferta de la droga per part dels acusats al turista; b) el decomís de la peça de convicció recollida de mans del presumpte comprador; i ©) la prova pericial analítica del contingut tòxic (tetracannabinol) en la substància intervinguda.
És irrefutable que la obtenció i pràctica d'aquestes proves inequívocament de càrrec s'ha desenvolupat amb estricte respecte de la legalitat vigent ( llei 1/92 de Seguretat Ciutadana), i s'han aportat al plenari sota els principis d'oralitat, contradicció d'acusació i defensa, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació sil·logística raonada de les raons ( STS de 26.9.06 ) que han format la plena convicció de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim . No existeix doncs la indefensió -ja hem dit que els Agents no són pas testimonis de referència sinó directes- que al·lega el recurrent.
-
En segon...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba