STSJ Cataluña 8287/2013, 17 de Diciembre de 2013
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:14466 |
| Número de Recurso | 2085/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 8287/2013 |
| Fecha de Resolución | 17 de Diciembre de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ
Barcelona, 17 de desembre de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 8287/2013
En el recurs de suplicació interposat per Casilda a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 2 de juliol de 2012 dictada en el procediment núm. 216/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Sociedad Española de Montajes Industriales, S.A. i Ministerio Fiscal, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 20 de març de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de juliol de 2012, que contenia la decisió següent: " DESESTIMO la demanda formulada por DOÑA Casilda contra la empresa SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MONTAJES INDUSTRIALES, S.A. y ABSUELVO a la parte demandada de todas las pretensiones deducidas en su contra por la parte actora. "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
DOÑA Casilda (actora) viene prestando servicios retribuidos por cuenta ajena bajo la dependencia de la empresa demandada SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MONTAJES INDUSTRIALES, S.A., con antigüedad de 1/11/2007, categoría profesional de técnica de prevención de riesgos laborales, grupo de cotización 5, y salario bruto mensual de 2.299'85 euros, incluida la parte proporcional de pagas extraordinarias, según nómina de agosto de 2010.
La trabajadora, que venía prestando sus servicios en el centro que la empresa tenía en Sabadell, quedó embarazada; en julio de 2011 disfrutó sus vacaciones y en agosto 2011 inició un período de IT, que se prolongó hasta el NUM000 /2011, en que nació su hija Gema .
En fecha 15/02/2012, la actora solicitó a la empresa acogerse, a partir del día de su reincorporación, 7/12/2012, a reducción de jornada por guarda legal de un menor, con horario de trabajo de lunes a viernes, de 8:00 a 15:00 horas.
En el mismo escrito, la trabajadora muestra su desacuerdo con la acumulación de los días por lactancia realizada por la empresa.
En fecha 29/02/2012, la empresa comunicó a la trabajadora su conformidad con la reducción de jornada según solicitud de 15/02/2012, que se hará efectiva el 7/03/2012.
En esa misma comunicación se hace constar que la trabajadora presta servicios en el centro de trabajo de Berga.
La trabajadora ha sido privada del vehículo de empresa del que había venido disponiendo, en fecha anterior a la maternidad, en exclusiva, para realizar su trabajo; también ha sido privada de un ordenador portátil y de un dispositivo USB, también propiedad de la empresa que había venido utilizando para realizar su trabajo.
La trabajadora no percibe ninguna contraprestación por mayor tiempo de desplazamiento.
La parte actora solicita en el petitum de su presente demanda que la empresa sea condenada a reponer a la trabajadora en sus condiciones socio laborales ostentadas con anterioridad a la maternidad y a la reducción de jornada por guarda legal de menor; asimismo, a abonarle, en concepto de daños y perjuicios, la cantidad de 4.979'06 euros.
Según documental aportada por la trabajadora, docs. 12 y 13, la distancia entre Terrassa (domicilio) y Sabadell (anterior centro de trabajo) es de 13 km (duración media estimada del desplazamiento de 21 minutos); mientras que la distancia entre Terrassa y Berga (actual centro de trabajo) es de 76 km. (duración media estimada del desplazamiento de una hora).
En fecha 16/03/2012 fue repartida al Juzgado Social 1 de Sabadell una demanda de la parte actora contra la empresa, en materia de CONCILIACIÓN VIDA FAMILIAR, en reclamación de días, por acumulación del período de lactancia; celebrado el juicio el 31/05/2012, en ese mismo la misma fecha se dictó sentencia estimatoria (autos 199/2012).
Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència del Jutjat Social que desestima la demanda presenta recurs de suplicació la treballadora demandant, que ha estat impugnat per l'adversa. L'objecte del litigi és la valoració de les modificacions de centre de treball i condicions realitzades per l'empresa arrel de la pretensió de la demandant d'acollir-se a la reducció de la jornada per tenir cura del menor, un cop finalitzada la baixa per maternitat. La recurrent interessa la nul litat o subsidiàriament la revocació de la sentència per tal que es declari la nul litat de les modificacions realitzades per l'empresa i també una compensació pels danys i perjudicis causats, que computa en 4.979,06 euros.
El primer motiu del recurs es planteja per la via de l' article 193 a) de la LRJS, al legant infracció de l' article 97-2 de la mateixa Llei reguladora de la jurisdicció social, demanant la nul litat de la sentència i la reposició de les actuacions al moment anterior a dictar-se la resolució judicial. Exposa el recurs que la sentència del jutjat social infringeix les normes essencials del procediment per quan no fa constar fets provats suficients respecte al que ha estat l'objecte del judici, mentre que en els fonaments de dret fa referència a uns fets no acreditats i que no tenen suport probatori. Per donar suport a la seva pretensió cita sentències d'aquesta Sala i d'altres Tribunals Superiors de justícia, que no poden fonamentar el recurs ja que no constitueixen jurisprudència encara que puguin tenir un valor merament il lustratiu.
Com a punt de partida, s'ha de dir que és cert que la sentència arriba a unes conclusions que no s'extrauen dels fets provats sinó de la inclusió inadequada de valoracions fàctiques en la fonamentació jurídica, en aspectes tan importants com el tancament de l'anterior centre de treball (Sabadell) o les causes econòmiques de la decisió empresarial de modificació de les condicions de treball de l'actora, respecte a la seva disposició del ordinador personal o del automòbil d'empresa. Per valorar la infracció denunciada s'ha de partir de que l' article 202 de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social, en l'apartat segon disposa: "... Si la infracción cometida versara sobre las normas reguladoras de la sentencia, la estimación del motivo obligará a la Sala a resolver lo que corresponda, dentro de los términos en que aparezca planteado el debate. Pero si no pudiera hacerlo, por ser insuficiente el relato de hechos probados de la resolución recurrida y por no poderse completar por el cauce procesal correspondiente, acordará la nulidad en todo o en parte de dicha resolución y de las siguientes actuaciones procesales, concretando en caso de nulidad parcial los extremos de la resolución impugnada que conservan su firmeza, y mandará reponer lo actuado al momento de dictar sentencia, para que se salven las deficiencias advertidas y sigan los autos su curso legal" y en el tercero que " De estimarse alguno de los restantes motivos comprendidos en el artículo 193, la Sala resolverá lo que corresponda, con preferencia de la resolución de fondo del litigio, dentro de los términos en que aparezca planteado el debate, incluso sobre extremos no resueltos en su momento en la sentencia recurrida por haber apreciado alguna circunstancia obstativa, así como, en su caso, sobre las alegaciones deducidas en los escritos de impugnación, siempre y cuando el relato de hechos probados y demás antecedentes no cuestionados obrantes en autos resultaran suficientes".
El precepte transcrit obliga a determinar si la infracció apreciada en la sentència de instància, insuficiència o inadequada ubicació sistemàtica dels fets provats, ha de donar lloc a la declaració de nul litat de la sentència, tal com s'interessa en el recurs.
La doctrina jurisprudencial i de suplicació, ha estat reiterada en el sentit de indicar que la declaració de fets provats ha de ser concreta i detallada, en el grau mínim per tal que els litigants puguin procedir a la seva impugnació en tots els aspectes rellevants del procés, i per tal que els òrgans judicials de suplicació o cassació puguin comprendre el debat processal i resoldre en els termes previstos per la llei ( STS 22-01-1998 ), admetent inclús la forma irregular de remissió, als efectes de la determinació dels fets provats, sempre que tal tècnica permeti apreciar, amb singularitat i individualització, els fets base de la decisió ( SSTS 11-12-1997, Ar. 9313), 1-07-97 Ar. 6568)
Per altra banda, es reiterada la doctrina del Tribunal Constitucional que assenyala que el dret a la tutela judicial efectiva, protegit per l' article 24 CE, entès com el dret a una resolució jurídicament fundada, implica integrar en el contingut d'aquesta garantia constitucional el dret del justiciable a conèixer les raons de les decisions judicials, de tal manera que la motivació de les sentències és una conseqüència necessària de la pròpia funció judicial i de la seva vinculació a la llei, a l'objecte de poder contrastar la raonabilitat per exercitar els recursos judicials, i en darrer terme, per oposar-se a decisions arbitràries, que resultin lesives el dret a la tutela judicial efectiva ( SSTC 116/1986, 55/1987, 36/1989, 34/1992 y...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba