SAP Barcelona 37/2014, 19 de Diciembre de 2013
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2013:15946 |
| Número de Recurso | 306/2013 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 37/2014 |
| Fecha de Resolución | 19 de Diciembre de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal. Secció desena
Recurs d' apel·lació nº 306/13
Procediment Abreujat nº 218/13
Jutjat Penal nº 28 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, dinou de desembre de dos mil tretze
Vist en grau d'apel.lació per la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el procediment abreujat nº 218/13 del Jutjat Penal nº 28 dels d'aquesta capital, en tràmit davant d' aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Faustino, contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 12 de juliol de 2013, per delicte de robatori amb força. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno al acusado Faustino como autor de un delito de robo con fuerza en las cosas, concurriendo la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal agravante de reincidencia, a la pena de DOS AÑOS y TRES MESES de PRISIÓN con la accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena, asi como el pago de las costas procesales causadas. Deberá indemnizar al perjudicado Luis en la suma de 350 euros por el dinero sustraido, y a la mercantil Conveni 3 SL la cantidad de 4.400 euros por los daños causados en el local de su propiedad".
Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel.lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 13 de setembre de 2013, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per provisió de 27.11.13 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el dia 11 de desembre per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol.licitada pel recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS S'accepta el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per íntegrament reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
La defensa del recurrent fonamenta l'apel·lació en dos motius complementaris i un de subsidiari, que desenvolupa a l'empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre:
1)- Infracció de precepte constitucional per vulneració de l' art. 24.2 CE garant del principi de presumpció d'innocència; 2)- Error en la valoració de les proves practicades en el plenari, amb infracció de llei derivada d'aplicació indeguda dels arts. 238.2 i 240 del Codi Penal .
3)- Subsidiàriament, impugnació de la responsabilitat civil fixada ( art. 109 CP ) per danys.
-
En quan a la denunciada vulneració de l' art. 24 CE, aquest tribunal ha de consignar que l'apel.lant no explicita pas quin és el motiu concret de la presumpta infracció del principi constitucional que -al seu parerha comès el jutge d'instància penal. L'escrit de recurs no fa esment a cap dada específica de caire objectiu que ens permeti inferir s'hagi pogut produir dita vulneració del dret fonamental a ser considerat innocent llevat de prova en contrari que recull l'esmentada norma, interpretada en els termes recollits en les STC 31/81 i 124/90 .
Ans al contrari, l'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral, palesa que en aquest procediment s'han aportat diverses proves vàlides en dret, de caire inequívocament incriminatori, tant de tipus pericial com testifical. La seva pràctica s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, publicitat, i contradicció d'acusació i defensa pròpies del plenari, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada de les proves que ha analitzat i han format la convicció plena i imparcial de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim .
Una vegada més, cal recordar que no és pas el mateix -en clau d'àmbit constitucional- la inexistència absoluta de prova de càrrec que la discrepància (legítima però obviament parcial i esbiaixada) en la valoració de la efectivament practicada en el judici oral. I és la pròpia defensa de l'apel·lant qui admet...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba