SJCA nº 6 147/2013, 11 de Junio de 2013, de Barcelona
| Ponente | MARGARITA CUSCO TURELL |
| Fecha de Resolución | 11 de Junio de 2013 |
| Número de Recurso | 565/2011 |
Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6
de Barcelona
Ronda de la Universitat, 18, 5a planta
08007 Barcelona
Recurs núm.: PA 565/2011 F
Part actora: CORREOS Y TELÉGRAFOS S.A.
Part demandada: DEPARTAMENT DE TREBALL
SENTÈNCIA NÚM.
Barcelona, 11 de Juny de 2013
Margarita Cuscó Turell, magistrada jutgessa del Jutjat contenciós administratiu núm. 6 de la província de Barcelona, he vist el recurs promogut per CORREOS Y TELÉGRAFOS S.A. contra el DEPARTAMENT DE TREBALL
Primer . El dia 28 d'octubre de 2011 va entrar en el Deganat dels Jutjats Contenciosos administratius l'escrit d'interposició i de demanda corresponent al present recurs. En aquest escrit la part actora va demanar que es dicti sentència que estimi el recurs i deixi sense efecte la resolució impugnada i subsidiàriament es minori la quantia de la sanció imposada.
Segon . Atès que per quantia va correspondre el procediment abreujat previst a l' article 78 de la Llei 29/98 , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, es va assenyalar la vista pel dia 2 de maig de 2013. Comparegudes les parts el dia i hora esmentats, es va celebrar l'acte de la vista, en què l'actora es ratificà en la demanda presentada, mentre que l'administració demandada s'hi oposà tot sol·licitant la desestimació d'aquest recurs. Acte seguit i com a proposta de les parts hom fixà la quantia d'aquest procés en 10000 euros, desprès de la qual cosa les parts varen proposar prova que va ser admesa i practicada amb el resultat que figura a les actuacions. Finalment, ambdues parts van formular les conclusions tot ratificant les pretensions respectives.
Tercer . En la tramitació d'aquestes actuacions s'han complert les prescripcions legals.
Primer. - L'objecte d'aquest recurs és la resolució de 18 de juliol de 2011 del director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball que acorda desestimar el recurs d'alçada presentat per l'actora contra la Resolució dels serveis Territorials a Barcelona, dictada en data 15 de setembre de 2010 i confirma la sanció imposada de 10000 euros per la comissió d'una infracció tipificada als articles 12, apartat 16 b) del Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost que aprova el text refós de la Llei d'Infraccions i sancions en l'ordre social. Infracció que deriva de l'incompliment dels articles 3.2.a ), 3.2.b ) i 3.3 del RD 1215/1997, de 18 de juliol , pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.
Aquesta infracció es qualifica de greu i s'aprecia en grau mig al concorre les circumstàncies agreujants previstes en l' article 39.3 del RDL 5/2000 .
Segon .- L'actora fonamenta les seves pretensions en base a les següents al·legacions: A/ Vulneració del dret de la recurrent a accedir als documents que consten a l'expedient administratiu sancionador, concretament a l'informe emès per tècnics del Centre de Seguretat i Salut Laboral de Barcelona. B/ Vulneració del procediment establert a l' article 18 del Reial decret 928/1998 , reglament general sobre procediments per a la imposició de sancions per infraccions d'ordre social i pels expedients de liquidació de quotes de la seguretat social al no haver sol·licitat l'òrgan administratiu l'informe ampliador que regula dit article a la vista de les al·legacions d'indefensió formulades per l'actora. C/ No existeix relació de causalitat entre les dolències físiques patides per la Sra. Lucía i el desenvolupament de tasques laborals per la mercantil actora. D/ Inexistència d'infracció E/ Desproporcionalitat de la sanció.
L'administració demandada s'oposa a les pretensions actuades de contrari d'acord amb els fonaments que consten a les actuacions i sol·licita que es desestimi el recurs perquè la resolució impugnada s'até a dret.
Tercer.- El primer motiu d'impugnació consisteix en entendre que se li ha causat indefensió perquè no va tenir accés a l'informe que va emetre el Centre de Seguretat i Salut Laboral de Barcelona i que va ser tingut en compte per la Inspecció de treball com a base de la imputació de la infracció i d'imposició de la sanció.
Aquesta al·legació no pot tenir favorable acollida ja que l'Acta d'Infracció recull les consideracions que d'aquell informe pren en consideració als efectes de determinar l'incompliment imputat, concretament apareixen transcrites en l'Acta d'infracció a l'apartat "l. Los hechos, el incumplimiento observado y la responsabilidad directa del empresario: Del análisis del informe mencionado y de las actuaciones inspectoras ..."; per la qual cosa la demandant n'ha tingut coneixement des del moment d'inici de l'expedient i no es pot admetre que se l'hi hagi causat cap tipus d'indefensió i menys encara la indefensió material proscrita constitucionalment i causant de nul·litat de ple dret , com pretén.
Quart.- L'actora nega l'existència de relació de causalitat entre les dolències físiques que pateix la treballadora i la manca de mesures de seguretat que se li imputen. Fonamenta aquestes al·legacions en el fet que en l'avaluació de riscos laborals en què s'analitzava el lloc de treball ocupat per dita treballadora, cap dels riscos detectats es qualificava com "no tolerable". Per tant, considera que no existia un risc ergonòmic derivat de la necessitat d'adoptar postures forçades ni derivat de moviments repetitius, en contra del que entén la inspectora.
La demandada...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba