STSJ Cataluña 597/2012, 15 de Octubre de 2012

PonenteEDUARDO PARICIO RALLO
ECLIES:TSJCAT:2012:13209
Número de Recurso438/2010
ProcedimientoRECURSO ORDINARIO (LEY 1998)
Número de Resolución597/2012
Fecha de Resolución15 de Octubre de 2012
EmisorSala de lo Contencioso

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ CINQUENA

Recurs núm. 438/2010

SENTÈNCIA Núm. 597/2012

Il·lms. Srs.:

President:

Sr. Alberto Andrés Pereira

Magistrats:

Sr. Juan Fernando Horcajada Moya

Sr. Eduard Paricio Rallo

Barcelona, 15 d'octubre de 2012.

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 438/2010, interposat per l'ASOCIACIONESPAÑOLA DE MARKETING FERIAL (AIMFE), representada pel Procurador Sr. .Jordi Ribo Cladellas i dirigit pel Lletrat Sr.José Luis de Mier Velez, contra el TRIBUNAL CATALÀ DE DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA, representat pel Lletrat de la Generalitat i com codemandada FIRA INTERNACIONAL DEBARCELONA representada pel Procurador Sr. Francisco Lucas Rubio Ortega i dirigida pel Lletrat Sr. Albert Pereda Miquel. Ha estat ponent el Magistrat Il·lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.

ANTECEDENTS

PRIMER

En data 3 de desembre de 2010 la representació de la part actora va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs contra la Resolució de l'Autoritat Catalana de la Competència de data 30 de setembre de 2010 dictada a l'expedient TCDC 5/2009.

SEGON

En data 17 de maig de 2011 l'associació recurrent va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que anul·li la resolució impugnada i imposi a la Fira de Barcelona les sancions que corresponguin per conductes prohibides a la Llei de defensa de la competència d'acord amb la proposta de resolució emesa per la Direcció General.

Hom fonamenta el recurs en un primer argument en el sentit que la resolució impugnada no queda prou motivada, especialment si es te en compte que modifica la proposta que va efectuar la Direcció General. En segon lloc, l'actora al·lega el fet que l'entitat ha mantingut pràctiques discriminatòries a favor de la societat "Servifira" i en contra de la resta d'empreses proveïdores de les entitats que hi exposen, com ara la fixació de condicions i tractament diferenciats, el cobrament de cànons discriminatoris o les facilitats per al muntatge i informació. Hom entén en aquets sentit que Fira Internacional de Barcelona ostenta una posició dominant amb una quota mitja de mercat del 52% i que la seva actuació és abusiva, de forma que la resolució impugnada resulta incorrecta.

TERCER

Per la seva part, la representació de l'Administració demandada i la codemandada van formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments que al·legats, va demanar la desestimació d'aquest recurs i la imposició de les costes processals a l'actora.

Mitjançant resolució de data 19 de setembre de 2011 es va fixar la quantia d'aquest procés com indeterminada.

Acte seguit, i atès que no es va admetre la prova demanada, les parts van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.

Finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i resolució, diligència que va tenir lloc en la data fixada.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

S'impugna en aquest recurs la resolució dictada pel Tribunal Català de Defensa de la Competència que va cloure l'expedient iniciat arrel de la denuncia de l'actora respecte la Fira Internacional de Barcelona. Resolució que va declarar no acreditada l'existència d'una conducta d'abús de posició dominant de l'entitat esmentada.

L'actora considera que l'anterior resolució no queda motivada en els termes legalment exigibles, al·legació que formula prenent en consideració que la Directora General de l'Autoritat Catalana de la Competència va formular prèviament proposta en el sentit de considerar que en efecte Fira Internacional de Barcelona havia incorregut en una infracció mot greu d'acord amb allò previst a l' article 62.4.b/ de la Llei 15/2007 de defensa de la competència; això és, una infracció d'abús de posició de domini.

Certament la motivació és una exigència essencial en les resolucions que restringeixen drets o interessos dels afectats. Així ho imposa l' article 54 de la Llei 30/92 i així ho ha establert també una jurisprudència reiterada que posa de relleu la doble funció que ha de complir la motivació en tant que informació essencial per a la defensa de l'afectat i alhora condició per fer possible la funció de control que correspon als Tribunals d'acord amb allò previst a l' article 106 de la Constitució ( Tribunal Suprem, Sentència de 20 de gener del 1998, Ar 1419). Ara bé, l'absència de motivació no es en sí mateixa una causa de nul·litat de els previstes a l' article 62 de la Llei 30/92 sinó en tot cas una causa d'anul·labilitat en els termes de l'article 63, i per que aquesta causa operi caldrà constatar una situació d'indefensió no merament formal sinó material i efectiva com exigeix la jurisprudència tant constitucional com del Tribunal Suprem ( SSTS de 16 de gener del 1998 -Ar 186 - i de 27 de novembre del 1990 -Ar 9292- entre altres moltes).

Doncs bé, en el present cas cal constatar que en efecte el Tribunal de Defensa de la Competència es va apartar de la proposta que va efectuar la Directora General, possibilitat plenament legítima atès que la proposta no és més que un acte de tràmit i no resulta vinculant per l'òrgan competent per decidir. El TDC no va alterar els fets provats sinó la seva interpretació i qualificació jurídica, circumstància que queda dins les seves facultats segons que reconeix explícitament l' article 138.2 de la Llei 30/92 i article 51.4 de la Llei 15/07 .

El cas és que el TDC raona de forma suficient els motius que el porten a considerar que els fets no son constitutius d'infracció. En aquest sentit argumenta abastament l'anàlisi que fa dels mercats rellevants en l'organització d'esdeveniments, la gestió dels espais i la prestació de serveis annexes, així com la posició de la Fira Internacional de Barcelona als mateixos. Una posició que no considera dominant atesa la naturalesa dels operadors que intervenen, prenent en consideració la quota del mercat de la Fira, la facilitat d'entrada de competidors potencials i el poder de negociació de la demanda. La dada essencial en aquesta anàlisi dels fets és la determinació del mercat rellevant, que el Tribunal de l'ACCO refereix al conjunt de fires i esdeveniments que es produeixen en un àmbit geogràfic local, regional, nacional, àdhuc internacional; no acceptant la limitació als espais de la Fira Internacional de Barcelona. Així considerada la qüestió, el Tribunal entén que la quota de mercat de Fira Internacional de Barcelona és molt inferior als percentatges normalment acceptats per definir la posició de domini.

En aquest context, les pràctiques denunciades son qualificades pel Tribunal de l'ACCO com estratègies empresarials legítimes.

Cal afegir que estant com estem davant d'un procediment sancionador, l'interessat primordial és l'imputat no el denunciant, que ocupa una posició més feble pel que fa a la seva legitimació. Doncs bé,...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR