STSJ Cataluña 7050/2012, 22 de Octubre de 2012
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:10419 |
| Número de Recurso | 3356/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 7050/2012 |
| Fecha de Resolución | 22 de Octubre de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MR
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 22 d'octubre de 2012
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 7050/2012
En el recurs de suplicació interposat per Elias i Aeropuertos Españoles y Navegacion Aerea (AENA) a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 21 de gener de 2011 dictada en el procediment núm. 822/2010, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 9 de setembre de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre extinció a instància del treballador, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de gener de 2011, que contenia la decisió següent:
"Acceptar en part la demanda interposada per Elias contra Aeropuertos Españoles y Navegación Aerea (AENA), per tant, declaro extingit el contracte de treball que unia al demandant amb l'empresa demandada, amb efectes jurídics des de la data d'aquesta sentencia i materials des de la seva fermesa, i condemno a l'empresa demandada a atenir-se a l'anterior declaració i a abonar al demandant per tal extinció contractual, una indemnització en quantia de 561.105,30# . "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
El demandant Elias, prestava serveis per la demandada empresa Aeropuertos Españoles y Navegación Aerea (AENA), des del 1/9/1977, amb categoria professional de Controlador de circulació aeria, i cobrant un salari mensual de 13.359,65#.
El demandant, que prestava serveis al Centre de Control de Barcelona, situat a Gavà, va sol·licitar el 5/11/2009 la llicencia Especial Retribuïda prevista al artº 166 del Conveni col·lectiu, llicencia que li fou concedida per l'Entitat demandada, i el 30/11/2009 ambdues parts varen signar un pacte de llicencia especial retribuïda amb les estipulacions que consten al document aportat per ambdues parts i al que em remeto, entre les que hi consta:
- El demandant romandria en situació de llicencia retribuïda fins a l'edat de 65 anys.
- Durant el període de llicencia el demandant deixaria de prestar serveis i no podria retornar al servei actiu si no es per mutu acord.
- Durant el període de llicencia el demandant cobraria unes percepcions de 160.315,80# anuals que s'incrementaria en els mateixos percentatges que ho facin els conceptes equivalents del personal en actiu, i l'empresa continuarà cotitzant a la seguretat social.
- El demandant estableix el seu domicili a Zaragoza i es compromet a notificar qualsevol altre canvi de domicili.
El 12/2/2010 l'Entitat demandada va trametre al demandant burofax al domicili de Zaragoza designat en el pacte de llicencia, que no consta quan va esser rebut, en que revocava la llicencia concedida en base a les disposicions del RDL 1/2010. Posteriorment el 22/2/2010 va trametre nou burofax al mateix domicili, que tampoc en consta la data de recepció, en que rectificava errors materials del precedent..
El dia 23/3/2010 Pilar de recursos humans, va trucar al demandant dient-li que no sabia si havia rebut els anteriors burofax, però que en tot cas els que estaven en llicencia especial havien de reincorporarse i que el seu servei programat començava el mati del següent dia 27.
El demandant es va reincorporar al servei a partir del 27/3/2010 en torns rotatius i alguns dies en un servei denominat "imaginaria".
Quant es reincorpora el demandant ho fa en els condicions laborals i retributives del RDL 1/2010.
El mes de gener de 2010 el demandant va prestar serveis en comissió de servei a l'aeroport de Huesca, i el mes de febrer i març va fer vacances, a partir del març el demandant ja no figurava als quadrants de servei.
El 4/6/2010 el demandant va interposar reclamació prèvia respecte a aquesta acció, que fou refusada per carta-rtesolució de 2/7/2010.
Contra aquesta sentència ambdues les parts van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts i cadascun van impugnar el del contrari . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs de l'empresa demandada i del treballador demandant contra la sentència que estima en part la demanda i declara extingit el contracte de treball que unia al demandant amb l'empresa demandada amb efectes de la data de la fermesa de la i la condemna a abonar la indemnització que fixa en compliment de l'article núm. 50.1 c) del Estatut dels Treballadors és per revisar els fets i examinar les infraccions de les normes substancials o de la jurisprudència en empar en l'article núm. 191, b) i c) de la Llei de Procediment Laboral aprovada pel RD Legisltiu 2/1995 de 7 d'abril, d'acord amb la Disposició Transitòria 2ª , 2 de la Llei 36/2011 de 10 d'octubre ( BOE 11 octubre, vigent a partir del 12 de desembre de 2011, atès que la sentència és de 21 de gener de 2011 .
El treballador va presentar escrit d'impugnació al recurs de l'ocupadora, i igualment l'advocat del Estat en nom de l'ocupadora la va presentar al recurs del demandant.
L'objecte del litigi és el dret del demandant a gaudir de la llicència especial retribuïda regulada en l' article 166 a 174 del I Conveni Collectiu de l'empresa, desprès de l'entrada en vigor del Reial Decret Llei 1/2010, que regula la prestació de serveis de trànsit aeri, i estableix determinades obligacions, deixant en suspens fins el transcurs de 3 anys l'exercici d'aquest dret.
L'empresa ocupadora postula la modificació del fet provat primer de la sentència referit a les circumstàcies laborals del recurrent i proposa fixar el "salari mensual en 6.203,31 euros", en base al document que cita consistent en el full de salari de del 1 al 31 de juliol de 2010 que explicita l'import net a percebre del import postulat, sent el muntant brut de 13. 478,95 euros bruts, inclosa la part proporcional de les pagues extres. El treballador demandant postula també la modificació d'aquest fet provat en relació al import del salari a tenir en compte, que xifra en el "mensual de 30.832,02 euros bruts" en base al certificat de IRPF de 2009 i els acords retributius per a l'any 2010 en relació a la nòmina de setembre de 2010 moment en què es van fer efectius, i fa consideracions sobre la procedència del salari en actiu sense reducció imposada pel RDecret Llei 1/2010 de 5 de febrer.
En relació a la fixació del salari procedent en aquesta acció processal es resoldrà al atendre els fonaments de dret en què el demandant basa el seu segon objecte del recurs. El salari net postulat per l'ocupadora en la modificació del primer fet provat no correspon sinó és en el seu import brut, import del qual resulta pràcticament igual al determinat en la sentència de la instància.
Segons la decisió sobre el fons de la controvèrsia, entrarem a decidir sobre el salari mòdul a tenir en compte per al càlcul de l'extinció voluntària de la relació laboral del demandant en base a l'article núm. 50, 1
-
del Estatut dels Treballadors ( RD. Legislatiu 1/1995).
Així dons la modificació salarial postulada per les dues parts queda a resultes de la decisió sobre el fons de la litis.
L'empresa també planteja la modificació del fet provat segon i proposa que desprès de la referència del text al art. núm. 166 del Coveni col lectiu s'acabi la frase i continuï: "El 30 de novembre de 2009 AENA i el treballador demandant van signar un anomenat Acord de Llicència Especial Retribuïda en el qual s'establia que a partir del dia 2 de març de 2010 i fins a l'edat de jubilació, el demandant es trobaria acollit al Règim de Llicència citat. En aquest Acord consten les estipulacions següents: ... ". I segueix el text de la relació fàctica a partir de ' El demandant romandria ....' fins al final, en lloc de la redacció fàctica. Basa la modificació en el text del Acord que consta a document núm. 4 del seu ram de prova.
També postula la modificació del fet provat tercer proposant la supressió del paràgraf que va des del 'El 12 de febrer de 2010 l'entitat demandada ... fins... disposicions del RDL 1/2010' per a què se substitueixi pel paràgraf següent: " El 12 de febrer de 2010 va ser remès burofax per l'entitat demandada pel qual, en relació a la Llicencia Especial Retribuïda i amb invocació de la Disposició transitòria Primera del RDL. 1/2010 de 5 de febrer, es comunicava al demandant que con a conseqüència de la norma citada no era possible en aquells moments accedir a la situació en la data que havia demanat." Quedant la resta del fet provat sense modificació .entén que s'ha de corregir el que expressa la relació fàctica de què es va revocar la llicència, i es basa en la mateixa carta citada.
La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.
En el cas present les dos modificacions postulades no les considerem transcendents...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba