SAP Tarragona 143/2008, 25 de Marzo de 2008
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 25 Marzo 2008 |
| Número de resolución | 143/2008 |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3ª
Apel·lació 4/07
Ordinari 353/05 del Jutjat de 1ª Instància 2 d'Amposta
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA
MAGISTRATS
Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA
Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Tarragona, 25 de març de 2008.
Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Victoria,
representada en aquesta instància pel Procurador Sr. Gracia Marias i defensada pel Lletrat Sr. Sabaté i Verge, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 2 d'Amposta de data 18-9-2006, en procediment Ordinari 353/05, en el que figura com a demandant
Elsa i com a demandada-reconvinent la recurrent.
ANTECEDENTS DE FET
En data 17-11-2006 es va presentar per Victoria recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància que disposava: "Estimo la demanda interposada per Elsa contra Victoria, i es declara que la demandada va ser la constructora de l'edificació objecte de la litis i, en conseqüència, la demandant pagarà a la demandada la quantitat de 50.866,29 euros en concepte d'indemnització, en base als materials i jornals emprats en el seu dia fins al límit que suposa el valor real de les construccions en el estat que es trobi avui. Així mateix, la part demandada haurà de deixar lliure i a disposició de l'actora, de manera immediata, la possessió de la construcció existent una vegada fet el pagament o consignat en la compte del Jutjat el import corresponent, i es condemna en costes a la part demandada.
Estimo parcialment la demanda reconvencional interposada per Victoria contra Elsa, i, en conseqüència, Elsa pagarà a Victoria la quantitat de 7.484,26 euros en concepte de suplement de legítima, no corresponent condemnar a la demadada-reconvinent a pagar cap quantitat per enriquiment injust. Es condemna en costes a la part demandada-reconvinent per apreciar mala fe en la mateixa".
Elsa en data 13-12-2006 va oposar-se al recurs.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals, excepte el termini per a dictar sentència donada l'extensió de les actuacions.
VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,
FONAMENTS JURÍDICS
Sobre terreny propietat de la mare d'ambdues parts, que són germanes, terreny en que ja hi havia una construcció de la mare, es va derruir aquesta i va edificar Victoria una casa, situada actualment a C/ DIRECCION000 NUM000 d'Amposta, a finals de la dècada dels 70; la mare va viure a tal casa fins que va morir l'any 2000, llegant la propietat de la finca a Elsa, la aquí actora, la qual la reclama en el present plet, oferint, en el seu cas, el pagament de 50.866,29 euros pels materials i jornals emprats en la construcció.
La demandada -i aquí recurrent- Victoria es va oposar a la demanda i va presentar reconvenció, demanant ser declarada propietària de la casa en base a un pacte verbal entre la causant i la recurrent (mare i filla) sobre la finca, pel qual la primera cedia el terreny a la segona perquè aquesta fes una casa amb el compromís de deixar-li tal propietat en testament; subsidiàriament, es permetés a la reconvinent comprar del solar; subsidiàriament, es consideri que hi va haver un llegat de cosa aliena; subsidiàriament, se li paguin 150.000 euros; i subsidiàriament, se li paguin els 50.866,29 euros més 99.133 euros per enriquiment injust; i que es condemni a Elsa a pagar com a suplement de la legítima 56.261 euros.
La sentència considera provat que Victoria va fer la construcció sobre terreny de la seva mare de bona fe, per la qual cosa, aplicant l' art. 278 de la Compilació de Dret civil de Catalunya, atribueix la propietat de la casa a l'actora, com hereva de la causant, però havent aquesta de pagar a Victoria 50.866,29 euros pels materials i jornals emprats en la construcció, tenint Victoria dret a retenir la possessió de la casa fins que rebi tal quantitat.
S'al·lega al recurs d'Victoria, en primer lloc, infracció dels arts. 265-3 i 270 LEC per no admetre en primera instància una documental sobre la valoració d'una finca que es va presentar, es deia, per les al·legacions noves de l'altra part.
Aquesta qüestió ja va ser resolta per la Interlocutòria d'aquest Tribunal de 12-3-2007, al haver demanat l'admissió com a prova en segona instància de tal documental, sent denegada per extemporània i per no fonamentar-se en cap fet nou, per la qual cosa ja és una qüestió resolta.
Al·lega, en segon lloc, incongruència omissiva de la sentència impugnada, per no haver aquesta considerat, com opina la recurrent, que la finca era propietat de la recurrent, i que, per tant, el legat fet per la causant (la seva mare) a l'actora (la seva germana) va ser de cosa aliena; i per no haver-se fet pronunciament a la sentència sobre la petició feta a la reconvenció de que es declarés l'existència d'un pacte verbal entre la causant i la recurrent (mare i filla) sobre la finca, pel qual la primera cedia el terreny a la segona perquè aquesta fes una casa amb el compromís de deixar-li tal propietat en testament, cosa que va incomplir la mare al llegar la propietat a l'actora (germana de la demandada).
No hi ha tal incongruència sobre la primera qüestió, doncs es tracta únicament de discrepància per part de la recurrent sobre la valoració feta per part del Jutge a quo.
Sí hi ha però incongruència en la segona qüestió, doncs, certament, no es va pronunciar la deficient sentència impugnada sobre la petició feta a la demanda reconvencional per la aquí recurrent de que es declarés que hi va haver entre la causat i la recurrent (mare i filla) un pacte verbal pel qual la primera cedia el terreny a la segona perquè aquesta es una casa amb el compromís de deixar-li tal propietat en testament. Ara bé, no es demana cap mena de nul·litat de la sentència a rel d'aquesta incongruència, nul·litat que no pot declarar d'ofici aquest Tribunal, conforme l' art. 227-últim LEC, i no es diu tampoc en base a quines proves quedaria provat aquest suposat pacte verbal entre la causant i la aquí recurrent, però si tal prova és la sol·licitud de la llicència de construcció de la casa demanada per la causant en nom de la recurrent (doc. 13 de la demanda) -com es deia a la reconvenció- res prova tal document del suposat pacte verbal, per la qual cosa s'estima parcialment el motiu dímpugnació - respecte a l'existència de la incongruència, però no respecte al objecte de la reconvenció-.
Al·lega, en tercer lloc, infracció de l' art. 278 de la Compilació de Dret civil de Catalunya, per no haver-se fet correctament la quantificació del valor de la casa edificada conforme a tal precepte, i afectar al dret de retenció.
Havent fet la construcció a finals de la dècada dels 70, i havent mort la causant deixant la finca a l'actora a finals de l'any 2000, és d'aplicació l' art. 278 de la Compilació de Dret civil de Catalunya (derogat per la Llei 25/2001, de 31 de desembre, d'accessió i ocupació, que va entrar en vigor el 18-4-2002, però sense efectes retroactius, com diu l'AP Lleida, sec. 2ª, S 14-5-2003, nº 237/2003, confirmada per TSJ Catalunya, sec. 1ª, S 19-2-2004, nº 7/2004, i també la STSJC de 19-6-2006 ), precepte que disposava que: "El que con buena fe haya edificado, sembrado, plantado o roturado en suelo ajeno podrá retener la edificación, plantación o cultivo hasta que el dueño le reintegre, afiance o consigne judicialmente el precio de los materiales, semillas o plantas y de los jornales de los operarios, en la cuantía que declare quien pretenda la retención, sin perjuicio de las comprobaciones posteriores. El que al edificar, sembrar, plantar o roturar haya obrado de mala fe perderá en favor del dueño del suelo la edificación, plantación o cultivo".
Així doncs, l' art. 278 de la Compilació de Dret civil de Catalunya estableix:
-
- Que el propietari del terreny on l'altre faci la construcció de bona fe adquireix tal construcció, previ pagament dels materials i del treball emprats en la mateixa, tenint el constructor de bona fe dret de retenció de la possessió fins que se li pagui tal quantitat.
Com diu el TSJ Catalunya, Sala de lo Civil, S 6-4-1998, nº 8/1998, "l'art. 278 de la Compilació, no es limita a conformar un mer dret de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Cataluña: Regímenes económico-matrimoniales distintos del de separación
... ... , los regímenes paccionados propios del Campo de Tarragona, de Tortosa y de la Valle de Arán. Contenido 1 ... 232-25.1 de la Ley 25/2010, de 29 de julio, del libro segundo ... 232-27, CCCat). La Sentencia nº 143/2008 de AP Tarragona, Sección 3ª, 25 de Marzo de 2008 [j 1] ... ...
-
ATS, 18 de Mayo de 2010
...la Sentencia dictada, con fecha 25 de marzo de 2008, por la Audiencia Provincial de Tarragona (Sección Tercera), en el rollo de apelación n.º 4/2007, dimanante de los autos de juicio ordinario n.º 353/05 del Juzgado de Primera Instancia n.º 2 de - Mediante Diligencia de Ordenación de 31 de ......
-
ATSJ Cataluña , 19 de Enero de 2009
...la Sentencia de fecha 25 de marzo de 2008 dictada por la Sección 3a de la Audiencia Provincial de Tarragona en el rollo de apelación núm. 4/2007. Por providencia de fecha 11 de diciembre de 2008 se dio traslado a las partes sobre la posible incompetencia de esta Sala para conocer del recurs......