SAP Barcelona 478/2012, 3 de Mayo de 2012
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2012:5377 |
| Número de Recurso | 38/2012 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 478/2012 |
| Fecha de Resolución | 3 de Mayo de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (Secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 38/12-C
Procediment Abreujat nº 266/10
Jutjat Penal nº 1 de Manresa
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra.MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sra. CARMEN SANCHEZ ALBORNOZ BERNABÉ
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, tres de maig de dos mil dotze
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 226/10 del Jutjat Penal nº 1 dels de Manresa, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu dels recursos formalitzats per la respectiva representació processal dels acusats Santiago i Jose Augusto, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 21 de desembre de 2011, per delicte de lesions. Ha estat designat ponent l'i.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo absolver y absuelvo a los acusados Amador y a Candido de los hechos imputados en este procedimiento. Condeno a los acusados Santiago y Jose Augusto como autores de un delito de lesiones del art. 148.1ºCP, concurriendo las circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal agravante de alevosía y ensañamiento, a la pena de TRES AÑOS y SEIS MESES de prisión, con la accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de cumplimiento. Les condeno conjunta y solidariamente a que indemnicen a Amador en la suma de 15.090 euros por las lesiones y secuelas causadas, más los intereses legales incrementados en dos puntos desde la fecha de esta sentencia hasta su completo pago. Impongo las costas de este proceso por mitad a los dos condenados".
Contra l'esmentada resolució van interposar recurs -dins de termini legal- les defenses d'ambdós acusats. Admès a tràmit per provisió de 3 de febrer de 2012, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i de la part acusadora particular, es van elevar les actuacions a aquesta Sala.
Per interlocutòria de 26.3.12 s'ha designat magistrat ponent i es va assenyalar el dia d'avui per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública malgrat haver estat demanada per la part recurrent en haver-se denegat les proves testificals proposades i no considerar-la necessària el tribunal. Quart.- En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils.
FONAMENTS DE DRET
-
Les defenses d'ambdós recurrents fonamenten llur respectiva apel·lació en un escrit d'al·legacions que reuneix els requisits formals de sistematització jurídica que recull l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, on sol·liciten la revocació de la condemna, i subsidiàriament la seva reducció, sota epígrafs gairebé idèntics, raó per la qual seran estudiats i resolts de manera conjunta a fi i efecte de donar a aquesta resolució la coherència expositiva adient, tot evitant reiteracions innecessàries : 1)- Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència amb error en la valoració de la prova; 2)- Infracció de llei derivada d'aplicació indeguda de l' art. 148.1 del Codi Penal, amb vulneració del principi acusatorio; 3)- Errònia aplicació de les circumstàncies agreujants de traidoria i acarnissament; 4)- Inaplicació incorrecta de l'atenuant de dil·lacions indegudes; 5)- Errònia determinació de la mètrica penològica atesa la concurrència de la circumstància atenuant de reparació del dany; 6)- Reducció de l'import de la responsabilitat civil atesa la conducta coadjuvant del lesionat.
A l'empara del dret fonamental a la presumpció d'innocència previst en l' art. 24.2 CE, argumenten els apel·lants que la baralla va ser multitudinària a la sortida de la discoteca, i la va iniciar el Sr. Amador en sentirse ofès per les paraules del Sr. Santiago, raó per la qual no pot considerar-se que estiguem davant d'una agressió intencionada malgrat les manifestacions d'alguns testimonis presencials. Atès que cap d'ells ha estat capaç d'identificar sense dubtes a l'autor material de la puntada de peu al cap que va rebre el Sr. Amador
, caldria declarar " in dubio pro reo " que estem davant de versions contradictòries i revocar la condemna dictada en la primera instància penal.
En compliment de les nostres funcions revisores de la legalitat i suficiència de la prova de càrrec aportada al plenari, STS de 19 de juliol de 2011, constatem que en aquest afer s'han practicat proves de càrrec de naturalesa inequívocament incriminatòria, tant de caire testifical com documental mèdica ( i ulterior pericial), amb intervenció de les parts i sota els principis bàsics que exigeix la jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional en analitzar l'abast de l' art. 24 CE relatiu a la presumpció d'innocència, que recullen entre moltes d'altres les STC 31/81, 118/91, 225/97, 123/06 i 60/08 . La sentència impugnada parteix de la consideració legal que la càrrega de la prova sobre el fet i identitat de l'autor correspon a qui acusa, i exposa amb detall els elements que ha tingut en compte per tal d'assolir l'objectiu de destrucció d'aquella presumpció constitucional amb un resultat condemnatori. La Sala ha de compartir els seus encertats raonaments.
Cal recordar que el Tribunal Constitucional ja va exigir des dels seus inicis que les proves aportades a judici siguin vàlides i avaluables per l'òrgan jurisdiccional, - STC 70/85 i 300/05 - practicades amb immediació del tribunal sentenciador - STC 98/90 - i sota els principis de publicitat, oralitat i contradicció. Partint d'aquestes premisses legals, que en l'afer sotmès a judici es compleixen amb escreix, cal concloure que no es produeix pas infracció del dret fonamental previst en l'esmentat art. 24.2 CE sempre i quan la sentència relati uns fets que a criteri de la jutge d'instància han quedat provats amb l'anàlisi contrastat i imparcial de les diferents proves practicades en el judici oral. Podrà discrepar-se d'aquella valoració, i reclamar que s'apliqui el principi " in dubio pro reo ", però no pot argumentar-se amb coherència que no hi hagi prova vàlida, obtinguda amb intervenció de les parts i amb proscripció de tota indefensió.
Afirma la defensa que estem davant de dues versions contradictòries sobre la identitat de l'autor material de l'agressió que va produir el resultat lesiu greu, una fractura del maxilar, però no aporta dades objectives que permetin admetre cap error flagrant i manifest en la identificació de dos dels copartíceps ( els avui recurrents), ni tampoc que ens permeti menystenir la valoració de la credibilitat de la víctima i demés testimonis presencials que els ha atorgat la jutge " a quo ", la qual cosa condemna aquest primer motiu de recurs al fracàs.
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba