SAP Barcelona 579/2007, 22 de Octubre de 2007
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2007:11655 |
| Número de Recurso | 281/2007 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 579/2007 |
| Fecha de Resolución | 22 de Octubre de 2007 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 17ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ DISSET
Rotlle 281/07
Judici ordinari 242/06
Jutjat de 1a. Instància núm. 39 de Barcelona
S E N T È N C I A NUM. 579
Magistrades:
Il·lma. Sra. AMELIA MATEO MARCO
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Il·lma. Sra. MYRIAM SAMBOLA CABRER
Barcelona, 22 d'octubre de 2007
La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 242/06,
seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 39 de Barcelona a instàncies del Sr. Luis Angel contra la Sra. Paloma, el Sr. Rodolfo i Reale, Autos y Seguros Generales. A aquestes
actuacions es van acumular les instades pel Sr. David contra els mateixos demandats i es troben pendents
de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat pels demandants contra la sentència dictada el dia 12 de gener del
2007 pel Jutjat de 1a. Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: 1.-. En el juicio ordinario 242/06-1A del Juzgado de Primera Instancia 39 de Barcelona DESESTIMO íntegramente la demanda formulada por DON Luis Angel y en consecuencia ABSUELVO a DOÑA Paloma, DON Rodolfo y REALE SEGUROS GENERALES S.A. de las pretensiones frente a ells ejercitadas con imposición de costas al accionante. 2.- En el juicio ordinario 235/06-30 del Juzgado de Primera Instancia 55 de Barcelona DESESTIMO íntegramente la demanda formulada por DON David y en consecuencia ABSUELVO a DOÑA Paloma, DON Rodolfo y REALE SEGUROS GENERALES S.A. de las pretensiones frente a ellos ejercitadas con imposición de costas al accionante. Inclúyase la presente en el Libro de Sentencias dejando testimonio en los autos de su razón".
Els demandants apel·laren contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 39 de Barcelona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 21 de setembre d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
El dia 24 de juny del 2004 el Seat Ibiza que conduïa el Sr. David i on anava de passatger el Sr. Luis Angel, circulava per la C-58 quan, a l'alçada de Ciutat Meridiana, van xocar contra el Renault Megane que els precedia, el qual havia reduït considerablement la velocitat, en veure's sorprès el seu conductor per la presència d'un motorista a la calçada que, instants abans, havia caigut de la moto a causa de l'actuació d'un tercer vehicle que no ha estat identificat. Com a conseqüència del cop rebut pel Seat Ibiza, el Renault Megane es va desplaçar fins al cantó dret de la via on també va quedar aturat l'Ibiza. A partir d'aquesta primera col·lisió, es van anar succeint d'altres amb un resultat de diversos vehicles afectats ( entre ells un autocar) i ferits de diversa consideració. Un d'aquests cotxes que es van veure implicats és l'Alfa Romeo que conduïa la Sra. Paloma. Aquesta conductora, en arribar a la zona conflictiva, es va veure sorpresa per la situació que s'havia creat. Va activar el sistema de frenat a l'hora que intentava esquivar els diversos obstacles que hi havia a la calçada. La conductora va perdre el control del vehicle i es va precipitar fora de la via, pel cantó dret, anant a caure a la C- 17. Mentre això succeïa, els ara demandants estaven asseguts a la tanca de C-58, prop d'on havia quedat el seu cotxe. Al· leguen que, en aquesta situació de descontrol, l'Alfa Romeo va xocar contra el Seat Ibiza i després els va atropellar abans de precipitar-se fora de la via.
En aquest procediment, ambdós demandants reclamen una indemnització per les lesions i el Sr. David, a més, una altra pels danys materials del vehicle. La part demandada nega la col·lisió i l'atropellament, i oposa la falta de legitimació del Sr. David per reclamar els danys del vehicle. Subsidiàriament, es discuteixen les lesions i la indemnització reclamada..
La sentència dictada en primera instància acull la falta de legitimació respecte la reclamació dels danys i pel que fa a les lesions aprecia d'ofici l'excepció de cosa jutjada perquè en el procediment penal previ es va declarar que no s'havia produït cap atropellament.
Recorren en apel·lació els demandants que invoquen, d'una banda, la incorrecta aplicació de l' article 116 LECr, i d'altra, l'errònia valoració de la prova practicada.
El Sr. David no està legitimat ( legitimatio ad causam) per exercir l'acció de responsabilitat dirigida a obtenir una indemnització pels danys del Seat Ibiza. No és ell el propietari d'aquest vehicle. A l'atestat, es va fer constar que el titulat d'aquest cotxe era una altra persona que, per la coincidència de cognoms, bé podria ser un familiar. Aquest fet no seria inconvenient per reconèixer-li la legitimació si hagués acreditat que ha estat ell qui ha resultat perjudicat perquè s'havia fet càrrec del cost de la reparació. Però, en el cas que s'examina, no s'ha demostrat que el cotxe s'hagi reparat i que aquesta reparació l'hagi costejat l'ara demandant. El que s'ha aportat és un simple pressupost del que podria costar la reparació dels danys que presenta al cotxe a la part del darrera ( f.163). De fet,tot sembla indicar que el cotxe no s'ha reparat ( és un cotxe anticB - TPi la reparació és elevada ) i no s'ha acreditat que el seu propietari sigui el demandant malgrat el que consta als arxius de la Prefectura de Trànsit i per tant, s'ha de concloure, amb el Jutjat, que no és ell el perjudicat i en conseqüència qui està legitimat per reclamar la indemnització. En aquest punt la sentència haurà de ser confirmada.
La sentència penal absolutòria dictada en un procediment penal anterior només produeix l'efecte de cosa jutjada, segons reiterada jurisprudència (entre d'altres, SSTS 21-3-2005, 28-10-2000, 30-1-01, 18-10-99, 31-12-1999, 23-3-98, 24-10-1998, 12-7-1993, 11-5-1995, 19-10-90... ) quan aquesta sentència declara que no ha existit el fet del qual pot haver nascut l'acció civil exercida ( art. 116.1r LECrim ). Fora d'aquest cas, es pot tornar a plantejar en el procediment civil en el qual s'haurà d'examinar i resoldre d'acord amb el material...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba