SAP Tarragona 251/2011, 3 de Junio de 2011

PonenteJOAN PERARNAU MOYA
ECLIES:APT:2011:1078
Número de Recurso435/2010
ProcedimientoRECURSO DE APELACIóN
Número de Resolución251/2011
Fecha de Resolución 3 de Junio de 2011
EmisorAudiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel·lació 435/10

Ordinari 225/08 del Jutjat de 1a Instància 3 de Tortosa

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Il·lma. Sra. Mª ANGELES BARCENILLA VISUS (suplent)

Tarragona, 3 de juny de 2011

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per AGROPECUARIA LAS TAPIAS S.A., representada en aquesta instància pel Procurador Sr. Escoda Pastor, i defensada pel Lletrat Sr. Escudero Gutiérrez, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Tortosa de data 26-4-2010, en procediment Ordinari 225/08, en el que figura com a demandant la recurrent, i com a demandat Agapito .

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

La Sentència d'instància disposa: "Desestimo totalment la demanda i la seva ampliació interposada per AGROPECUARIA LAS TAPIAS S.A. contra Agapito, amb condemna en costes processals a la part actora".

SEGON

En data 8-6-2010 es va presentar per AGROPECUARIA LAS TAPIAS S.A. recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

TERCER

Agapito en data 9-7-2010 es va oposar al recurs.

QUART

En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent l'Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

FONAMENTS JURÍDICS

PRIMER

Es va interposar demanda al·legant que el deute que tenia amb el demandat -que era el seu procurador, sent el deute els honoraris d'aquest en el procediment de Qüestió de competència 355/92 del Jutjat de 1a Instància 1 d'Amposta- i que la actora havia ja pagat, estava prescrit, per la qual cosa es sol·licitava que li fos retornada a la actora la quantitat pagada al procurador demandat de 14.926,76 euros.

Front a sentència que desestima la demanda s'interposa recurs, al·legant error en la valoració de la prova. Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel·lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il·lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998, entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC, en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al·legui ( STS de 15 de febrer de 1985 ).

SEGON

Respecte a la prescripció, el TS ha establert els següents principis:

a)L'aplicació de la prescripció s'ha de fer de manera restrictiva (" El instituto de la prescripción extintiva supone una limitación al ejercicio tardío de los derechos en beneficio de la certidumbre y de la seguridad jurídica, no fundada en razones de intrínseca justicia, y que, en cuanto constituye una manera anormal de extinción del derecho o acción, debe merecer un tratamiento restrictivo en la aplicación e interpretación de sus normas ( SsTS 17 de diciembre de 1979, 16 de marzo de 1981, 2 de febrero de 1984, 19 de septiembre de 1986 y 6 de noviembre de 1987, entre otras). Consecuencia de ello, es la tendencia jurisprudencial a una reinterpretación del art. 1973 CC, de acuerdo con la realidad social ( art. 3.1 CC ) y el derecho constitucional a la tutela judicial efectiva ( art. 24.1 CE ), ya que el tratamiento restrictivo de la prescripción lleva consigo implícita una interpretación amplia y flexible de las causas que determinan la interrupción del plazo prescriptivo ( SsTS 7 de julio de 1983 y 17 de marzo de 1986 )".

b)La càrrega de la prova del termini de prescripció correspon al que la oposa ("Asimismo es doctrina jurisprudencial reiterada la de que corresponde a quien alega la prescripción la prueba del "dies a quo", de manera que la falta de concreción y la indeterminación del día inicial, o las dudas que sobre el particular puedan surgir no deben resolverse en principio en contra de la parte a cuyo favor juega el derecho reclamado ( sentencias de 10 de marzo de 1989 y 3 de diciembre de 1993)". TS Sala 1ª, S 9-3-2006, nº 227/2006 ).

c)La prescripció, d'acord amb l' art. 1973 CC, s'interromp pel seu exercici davant els Tribunals, per la reclamació extrajudicial i per qualsevol acte de reconeixement del deute pel deutor.

I respecte a la prova documental, que és la única prova del present procediment, ja dèiem a la nostra Sentència de 17 de febrer de 2010 que disposa l' art 265.1.1 LEC que "A qualsevol demanda o resposta, s'hi han d'adjuntar: 1r. Els documents en què les parts fonamenten el seu dret a la tutela judicial que pretenen." I l' art. 269 LEC que: "Conseqüències de la falta de presentació inicial. Casos especials: 1. Quan amb la demanda, la contestació o, si s'escau, a l'audiència prèvia al judici, no es presenti algun dels documents, mitjans, instruments, dictàmens i informes que, segons els preceptes d'aquesta Llei, s'han d'aportar en aquells moments, o no es designa el lloc en què estigui el document, si no se'n disposa, la part ja no pot presentar el document posteriorment, ni sol·licitar que s'adjunti a les actuacions, llevat dels casos que preveu l'article següent."

Ha assenyalat reiteradament el Tribunal Suprem que l'actor ha d'aportar amb la demanda, si els té o els pot tenir, els documents fonamentals de la seva pretensió, de manera que solament pot aportar després -al judici al verbal, o a l'audiència prèvia a l'ordinari- aquells documents que, o bé no siguin fonamentals o principals, o bé siguin...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR