Revista d'Estudis Autonòmics i Federals

Editorial:
Institut d'Estudis de l'Autogovern
Fecha publicación:
2025-04-07
ISBN:
2014-8658

Número de Revista

Últimos documentos

  • El govern local, l'Aran: balanç de la seva evolució en la Catalunya autònoma i propostes de futur

    Aquesta contribució constitueix una valoració global de la regulació del govern local i l’organització territorial de Catalunya des de la recuperació de l’autonomia política, amb especial atenció a l’organització comarcal, els intents infructuosos de substituir les diputacions provincials, la garantia del règim especial de Barcelona i la necessària institucionalització del fet metropolità. Tot això, dins de l’evolució del marc estatutari i de la jurisprudència constitucional. Així mateix, es presta atenció a la singularitat del règim especial d’Aran. Finalment, s’exposen els objectius i els instruments que cal tenir en compte de cara als futurs plantejaments legislatius, sota els criteris de diversificació, flexibilització, simplificació i gradualisme.Paraules clau : govern local; autonomia local; comarca; vegueria; règim especial de Barcelona; àrea metropolitana; Aran.

  • Polítiques per promoure la igualtat de gènere a Catalunya: una revisió

    Aquest article ofereix una anàlisi dels organismes creats i de les polítiques de gènere impulsades per la Generalitat en els darrers 40 anys. S’hi distingeixen dos períodes significatius. El primer comença amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de 1979 i la creació de l’Institut Català de les Dones el 1989, fet que marca l’inici de les estructures institucionals per a la igualtat de gènere. El segon període s’inicia amb la creació de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, que ha intensificat els esforços per assolir una societat més equitativa. A més, aquesta revisió proposa una mirada cap al futur amb l’objectiu d’avaluar els avenços assolits i identificar els reptes pendents en el camí envers una transformació feminista.Paraules clau : polítiques de gènere; feminisme; igualtat; Conselleria d’Igualtat i Feminismes; Institut Català de les Dones.

  • L’autogovern de Catalunya: balanç i perspectives

    La recuperació de l’autogovern de Catalunya va ser possible amb l’aprovació de la Constitució de 1978 i del primer Estatut de 1979. Sobre aquestes bases jurídiques, les institucions catalanes han pogut exercir un poder polític important, però limitat, tenint en compte el potencial que permetia desenvolupar el marc jurídic. La insatisfacció sobre el contingut de l’autogovern i sobre el reconeixement de Catalunya com a entitat nacional diferenciada dins l’Estat ha portat en aquests darrers anys a diverses iniciatives per superar les limitacions existents, singularment la reforma de l’Estatut i l’opció per la independència. Aquests intents no han assolit els resultats previstos, la qual cosa comporta la necessitat que les institucions i les forces polítiques afrontin el futur de l’autogovern des de noves perspectives.Paraules clau : autogovern; Constitució; Estatut; independència.

  • La seguretat pública en un món globalitzat: trajectòria i reptes de futur de l’autogovern de Catalunya en matèria de seguretat i policia

    L’autogovern de Catalunya ha evolucionat molt en els darrers 40 anys en matèria de seguretat pública. En aquesta etapa de democratització es crea novament el Cos de Mossos d’Esquadra, es desenvolupen els cossos de policia local i es crea el Sistema de Seguretat Pública de Catalunya, modern, eficient i eficaç, que engloba un seguit de cossos i professionals (sanitaris, agents rurals, defensa forestal), que més enllà de la policia, constitueixen el sistema d’urgències i emergències, sota el comandament del cos de bombers. Aquest capítol analitza els diferents reptes als que s’enfronta la seguretat pública de Catalunya en el futur, el més important dels quals, la homogeneïtzació dels cossos de policia local i la controvertida unificació d’aquests amb el Cos de Mossos d’Esquadra.Paraules clau : seguretat pública; cos de policia; globalització; emergències; mossos d’esquadra; policia local; perill; autogovern.

  • Consell Consultiu i Consell de Garanties: una singularitat institucional en defensa de l’Estatut com a norma fonamental de l’autogovern

    Els estatuts d’autonomia de Catalunya del 1979 i del 2006 creen uns òrgans de naturalesa consultiva la funció específica dels quals és la seva defensa com a normes fonamentals del sistema d’autogovern. Això provoca una singularitat institucional en el context de l’Estat autonòmic espanyol. L’article exposa el marc jurídic d’aquestes institucions i recull les dades més rellevants de la seva activitat tot destacant que han elaborat una doctrina àmplia i ben fonamentada sobre els diversos àmbits materials de l’autonomia de Catalunya.Paraules clau : Generalitat; Estatut; òrgan consultiu; control d’estatutarietat.

  • El dret d’accés a la informació pública, la protecció de dades i la intel·ligència artificial

    Els sistemes algorítmics i d’IA han vingut per revolucionar el funcionament de les nostres administracions públiques. Això no obstant, ni les institucions ni l’ordenament jurídic no estan encara del tot preparats per als reptes que suposa l’ús d’aquesta tecnologia. La Generalitat de Catalunya, en exercici de les seves competències, disposa d’un ampli marge de decisió per regular l’ús d’aquesta tecnologia per part de la seva administració, garantint tant la transparència i l’accés a la informació pública com la protecció de dades personals. Malgrat que ja s’han començat a fer passes en la bona direcció, encara cal escometre algunes reformes que resulten indefugibles.Paraules clau : accés a la informació pública; protecció de dades; intel·ligència artificial; administracions públiques; drets fonamentals.

  • L’Estatut de 2006

    S’analitzen els objectius i el contingut innovador de l’Estatut i els efectes, devastadors, de la STC 31/2010 sobre aquest contingut i sobre les funcions i la posició constitucional dels estatuts d’autonomia en el sistema constitucional de fonts.Paraules clau : Estatut d’autonomia de Catalunya 2006; efectes de la STC 31/2010.

  • Desenvolupament sostenible i medi ambient: reptes en una època de crisi

    Ens trobem en una època de múltiples crisis, entre elles la crisi ambiental i climàtica. Som a l’antropocè i és necessari un viratge cap a l’ecocè o, si més no, una transició ecosocial justa per garantir la salut planetària. En aquest article, fem una retrospectiva de la legislació catalana ambiental més rellevant i analitzem en quina situació es troba, així com quins deures té pendents i quins reptes de futur es plantegen. És necessari, prèviament, conèixer el marc constitucional i estatutari i les competències que exerceix la Generalitat de Catalunya per, posteriorment, recórrer els diferents sectors, sense ànim exhaustiu, que cal destacar per la seva innovació, promoció i millora ambiental, i acabar fent balanç per veure quina és la situació actual i la perspectiva de futur de Catalunya. Els àmbits que s’analitzen són: els espais naturals i la protecció de la biodiversitat, la prevenció i gestió dels residus i l’economia circular, la intervenció administrativa ambiental, la reducció i eliminació de la contaminació, l’urbanisme i el turisme sostenible, la transició energètica i el canvi climàtic. Concloem que Catalunya, tot i ser pionera i exigent, té deures pendents, que cal fer per assolir una protecció ambiental efectiva i una transició ecosocial justa i real.Paraules clau : desenvolupament sostenible, canvi climàtic, legislació ambiental, transició ecosocial justa.

  • Autogovern per abordar les desigualtats? Polítiques culturals, legitimitat i drets culturals a Catalunya

    Si la història de les polítiques culturals és la història de la cerca de la seva legitimitat, què suposa en aquest sentit la incorporació del paradigma dels drets culturals? Per donar resposta a aquesta pregunta, l’article fa un balanç de l’autogovern en l’àmbit de les polítiques culturals a Catalunya i analitza, específicament, l’Avantprojecte de llei de drets culturals de Catalunya. La lògica sectorial, combinada amb el marc de la normalització cultural, ha funcionat com a principal font de la legitimació de l’autogovern, molt més que la mateixa idea dels drets culturals i la lluita contra les desigualtats socials que en condicionen l’exercici. Per això la proposta de desenvolupament d’una llei de drets culturals a Catalunya és de màxima rellevància. A partir d’una anàlisi basada en quatre criteris (univocitat, multidimensionalitat, exigibilitat i justiciabilitat), l’article assenyala potencialitats, però també limitacions, de l’Avantprojecte de llei per ampliar les lògiques de legitimació de les polítiques culturals a Catalunya.Paraules clau : política cultural; autogovern; drets culturals; desigualtats.

  • Evolució i reptes de l’Administració pública catalana: cap a una governança inclusiva

    Aquest article examina l’evolució històrica i els reptes actuals de l’Administració pública catalana destacant la necessitat d’una modernització institucional i organitzativa per fer front als desafiaments futurs. A través de l’anàlisi de les polítiques implementades i les inèrcies institucionals, es posa de manifest l’impacte de la Gran Recessió en el model administratiu català, així com la urgència de regeneració davant dels problemes polítics recents. El text també explora l’avenç de la digitalització i l’ús de la intel·ligència artificial subratllant les oportunitats i els riscos associats a aquests processos tecnològics. A més, es discuteixen els reptes emergents, com l’augment de la immigració i la necessitat de polítiques inclusives i eficaces. Finalment, es proposen estratègies per a l’adaptació i l’evolució de l’administració pública, incloent-hi la formació contínua, la innovació en els processos administratius, la participació ciutadana, la col·laboració interadministrativa, l’equitat i la inclusió, així com la transparència i la rendició de comptes. Aquestes estratègies són essencials per assegurar que l’Administració pública catalana pugui continuar sent rellevant i eficaç en les pròximes dècades.Paraules clau : Administració pública; Catalunya; governança inclusiva; digitalització.

Documentos destacados