Revista d'Estudis Autonòmics i Federals

Número de Revista

Últimos documentos

• Nació, nacionalitat, Constitució i dret a l’autogovern

  Aquest article tracta de la definició de Catalunya com a nacionalitat en l’Estatut d’autonomia de 2006, a partir del reconeixement del dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que conté l’art. 2 CE. Analitza el sentit que té aquest reconeixement de les nacionalitats a la Constitució espanyola, per primera vegada en el constitucionalisme espanyol, i el contingut del dret a l’autonomia que els reconeix, que es diferencia de l’autonomia de les comunitats autònomes. Finalment, inclou algunes consideracions sobre el fonament del dret a l’autogovern de les nacionalitats, i específicament de Catalunya, discuteix que sigui només de caràcter intern, basat en la Constitució.Paraules clau : nació; nacionalitat; dret a l’autogovern; estat autonòmic.

• El sistema educatiu a Catalunya: balanç i perspectives de futur

  L’article fa un breu recorregut per la història de l’escola com a institució social des de la seva creació com un dels pilars de l’estructura dels estats nació en el context de Catalunya. S’hi esmenta la normativa que li dona cobertura jurídica i la seva vinculació amb els moments històrics que l’han fet evolucionar i es posa un èmfasi especial en els tres aspectes que han tingut un impacte més rellevant en el model educatiu català: la recuperació i defensa de la llengua catalana —minoritzada durant llargs períodes de la història recent—, la transformació social provocada per l’arribada massiva de persones d’arreu del món, i la incorporació de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació, en la vida dels ciutadans i al si de l’escola. Igualment, es plantegen el reptes més urgents que té el sistema educatiu català per garantir la qualitat de l’educació i donar resposta a les necessitats d’una societat en permanent transformació com són l’equitat, el model de governança dels centres educatius o la carrera professional dels docents i s’identifiquen algunes mesures que podrien contribuir a assolir-los.Paraules clau : educació; escola catalana; política educativa; transformació educativa; política lingüística; migracions; tecnologies de l’educació.

• Les estratègies post-Procés del catalanisme polític: de les derivades penitencials de l’1-O al gradualisme, en un marc de diàleg com a via de solució del conflicte polític

  Espanya ha experimentat dues grans crisis constitucionals en la darrera dècada. Una, derivada de les deficiències del sistema institucional, que s’ha traduït en una acarnissada confrontació entre els poders de l’Estat, s’ha degut sobretot als excessos dels sectors conservadors del poder judicial i a les disfuncions de l’Estat de partits provocades per l’extrema polarització política. L’altra, d’ordre territorial, ha estat motivada per les disfuncions del model de descentralització política i el procés sobiranista a Catalunya i les seves derivades en forma de resposta coercitiva de l’Estat. El context polític obert a finals de 2023, amb les aliances del govern progressista espanyol minoritari amb els partits independentistes catalans, ha servit no només per constatar l’existència d’un conflicte polític, sinó també per proveir un marc de resolució negociada. En aquest context, són dues les qüestions que es prefiguren com la pedra de toc del catalanisme en els pròxims anys: la consecució d’un model de finançament singular que acabi amb el dèficit fiscal i la realització d’una consulta per la via d’un referèndum acordat amb l’Estat en un marc de claredat.Paraules clau : crisi territorial; referèndum acordat; marc de claredat.

• Els drets estatutaris: balanç de (quasi) dues dècades

  La innovació que representà incloure en un estatut d’autonomia un catàleg de drets socials, participatius i lingüístics, amb potencials garanties normatives i processals, i el fort desplegament del legislador català en aquesta matèria, podia fer presagiar que el títol I de l’Estatut havia de constituir una palanca de reforçament de l’estatus de la ciutadania de Catalunya. Però, la dependència absoluta de la majoria d’aquells drets de la llei, la manera com s’acarà la crisi econòmica de finals dels anys 2000, les “noves competències concurrents” de l’Estat sobre drets socials, i la manca de desplegament de les seves garanties processals han fet perdre possibilitats al potencial que inicialment podia tenir un catàleg de drets estatutari. Tanmateix, el potencial segueix existint i encara queda camí per recórrer (clàusula d’irreversibilitat, principi de major eficàcia o previsió d’un procediment especial per a la seva defensa).Paraules clau : drets estatutaris; drets socials; normes iusestatutàries.

• La competència sobre serveis socials: el difícil equilibri entre la construcció d’un espai propi i la intervenció de l’Estat

  La competència relativa als serveis socials va ser assumida pels estatuts d’autonomia com una competència exclusiva. En aquest marc, les comunitats han desenvolupat el seu sistema de serveis i prestacions amb un marge d’autonomia que ha permès estructurar un sistema autonòmic de serveis socials. Ara bé, aquest sistema ha estat també definit per la intervenció de l’Estat central en matèria assistencial en desenvolupament dels principis de l’Estat social. Aquesta contribució analitza els més de quaranta anys de desenvolupament de la competència autonòmica i una constant defensa d’un espai propi enfront de la fricció de les intervencions estatals per via dels títols competencials del 149.1.1 CE, 149.1.13 CE i 149.1.17 CE.Paraules clau : serveis socials, estat del benestar, protecció social.

• De la paradiplomàcia a la protodiplomàcia i, de nou, a la paradiplomàcia: balanç i projecció de l’acció exterior del Govern de la Generalitat de Catalunya

  L’acció exterior dels governs subestatals (regionals i locals) és, des de fa dècades, una realitat normalitzada tant a l’entorn espanyol, com a l’europeu i a l’internacional. Fins i tot en països no democràtics i en països altament centralitzats, la realitat de la paradiplomàcia ha acabat imposant-se. Així, el que va començar sent un fenomen propi d’estats federals o confederals de l’àmbit occidental ha esdevingut una realitat global. Des dels inicis del desplegament de les autonomies a l’Estat espanyol, Catalunya ha estat una de les comunitats autònomes pioneres i més dinàmiques en el desenvolupament de l’acció exterior subestatal. Aquest article ofereix un balanç del camí recorregut, de les dificultats i dels èxits, i, a partir d’això, fa una projecció de futur de l’acció exterior del Govern de Catalunya.Paraules clau : acció exterior de la Generalitat; paradiplomàcia; protodiplomàcia; normalització.

• Control extern i democràcia

  El control de l’Administració pública per part d’entitats especialitzades vinculades al poder legislatiu és una pràctica necessària dels estats per mantenir una bona salut democràtica. A Catalunya, els òrgans de control extern tenen un llarg passat i també amplis períodes d’interrupció, que coincideixen amb aquells en què la pèrdua de l’autogovern fou una realitat. La Sindicatura de Comptes de Catalunya gaudeix de plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis, per exercir les seves funcions davant de les entitats fiscalitzades, del Parlament i de la població en general, i cal evitar les limitacions a la seva independència que es puguin generar. Aquesta autonomia s’ha d’exercir d’acord amb l’ordenament jurídic vigent, aplicant un codi ètic que marqui la conducta del conjunt dels membres que formen l’entitat i d’acord amb normes d’auditoria homologables i transparents i, en definitiva, entendre que no és un privilegi sinó un repte per complir les seves obligacions institucionals.Paraules clau : control; fiscalització; democràcia; institució.

• El règim lingüístic

  En aquest text s’exposa l’evolució del règim lingüístic i els seus continguts bàsics a Catalunya. Després de la introducció s’exposa la relació del règim lingüístic i l’autogovern, així com la regulació fonamental de les llengües a través de les normes estatutàries. També se citen els elements configuradors de la ordenació normativa d’una llengua, en el supòsit d’un ens subestatal, qualitat que restringeix l’abast de decisió de la Generalitat. Es defineix el procés de normalització lingüística que es desenvolupa normativament i que és necessari per revertir l’absència o menyscapte de la llengua pròpia en determinats àmbits. Seguidament s’examina la qüestió de la competència lingüística sobre el règim lingüístic; després, es tracten les nocions de llengua pròpia i llengua oficial; a continuació es resumeix la projecció sectorial d’aquests principis en els àmbits de les administracions i la funció pública, l’ensenyament, els mitjans de comunicació, l’àmbit socioeconòmic i la toponímia i l’antroponímia, i es finalitza amb la referència al règim jurídic de l’occità.Paraules clau : règim lingüístic; llengua pròpia; llengua oficial; competència.

• La sentència: una reflexió sobre el futur de l’Estatut

  La STC 31/2010, dictada després d’un llarg període de deliberació per un Tribunal desacreditat, va comportar la desactivació de les principals reformes introduïdes pel nou Estatut de 2006 proposat pel Parlament català, negociat a les Corts Generals i referendat pels ciutadans. El principal efecte jurídic de la sentència fou reduir la possibilitat que una reforma estatuària canviés substancialment l’autonomia de Catalunya sense una reforma constitucional. El posterior intent de secessió unilateral pretengué abolir l’Estatut i la Constitució per crear un estat sobirà de la UE. Davant la desactivació de la reforma estatuària i el fracàs de la secessió, i atesa la inviabilitat de la reforma constitucional, la millora de l’autogovern en els pròxims anys possiblement es realitzarà per la via dels acords entre els partits nacionalistes i els governs minoritaris de l’Estat que necessitin els seus vots per sostenir una majoria a les Corts Generals.Paraules clau : reforma estatutària; sentència; Tribunal Constitucional; autogovern.

• Presentació: Un balanç de l’autogovern de Catalunya en el 40è aniversari de l’Institut d’Estudis d’Autogovern

Documentos destacados

• Administración de Justicia, doble oficialidad lingüística y derecho fundamental a la tutela judicial efectiva

  The field of the Administration of Justice has been one of the most impervious to the standardisation of the official languages. The progress of the process of linguistic standardisation in different social sectors and public action has not been reflected with the same intensity in this field....

• Instrumentos para la autonomía y la corresponsabilidad en la financiación autonómica: comparando recargos y tributos cedidos

  El objeto de este artículo es ofrecer un contraste entre dos recursos autonómicos como son los tributos cedidos y los recargos tributarios desde la perspectiva de los principios de autonomía financiera y corresponsabilidad fiscal. Se parte de la hipótesis de que el recargo procura una calidad...

• La delegación de la aplicación y revisión de los tributos cedidos a las CC. AA.: balance y perspectivas

  El trabajo aborda diversas cuestiones de actualidad en relación con la delegación a las CC. AA. de las competencias de aplicación de los tributos íntegramente cedidos. Se trata, en particular, el problema de las potestades normativas de las CC. AA. en relación con los procedimientos tributarios,...

• La posición y las funciones de los tribunales superiores de justicia en el Estado de las autonomías

  The decentralisation of Justice in Spain has been linked to the territorialisation procedure carried out in the early 19th century. The devolution process implemented since the 1978 Constitution is based on the creation of the High Courts of Justice. The Constitutional Court, which initially acted...

• El desarrollo extrafiscal de los impuestos propios en Cataluña de carácter no medioambiental: los impuestos sobre viviendas vacías, bebidas azucaradas envasadas y activos no productivos de las personas jurídicas

  A pesar de implicar el ejercicio de su potestad tributaria más relevante y completa, los impuestos propios creados por las comunidades autónomas (CC. AA.) son del todo desiguales e incluso inexistentes en algún caso. No obstante, a causa de los límites de dicha potestad y de los costes políticos y...

• La competencia de la Generalitat Valenciana sobre los tribunales consuetudinarios y tradicionales. Propuestas para un mejor desarrollo estatutario

  This article analyses the position of the customary and traditional courts within the framework of the Statute of Autonomy of the Valencian Community, arguing their position as institutions of the Generalitat over which different statutory powers can be deployed. The work begins by contextualising...

• Derechos de la naturaleza y Constitución, a propósito del caso de la laguna del Mar Menor

  El objeto del presente estudio es analizar la constitucionalidad de la Ley 19/2022, en el marco del movimiento de los derechos de la naturaleza, a partir del título constitucional que utiliza el Estado (art. 149.1.23 CE) como fundamento normativo en el novedoso ámbito de los derechos de la...

• Dinámica de las conferencias sectoriales. Entre la intergubernamentalidad y la cooperación administrativa

  The Spanish Constitution of 1978 faced the traditional Spanish territorial problem through the recognition of a political autonomy that could be reached by nationalities and regions. The result has been a political system with a high level of decentralization. At the root cause were the special...

• Reflexiones críticas sobre el Fondo de Liquidez Autonómico tras una década de vigencia (2012-2022)

  Transcurridos ya 10 años desde la instauración del Fondo de Liquidez Autonómico (FLA) como mecanismo de financiación adicional, a través del cual el Estado trataba de asegurar la viabilidad financiera de las comunidades autónomas, siguen planteándose numerosas críticas en torno a la lesión del...

• Tribunal Constitucional i tensions territorials: la doctrina constitucional durant l'any 2018

  Comentaris de jurisprudència...