servitud pas
-
Escriptura de constitució de servitud de pas en sòl rústic
Model d'escriptura en la qual es constitueix una servitud de pas entre predis rústics. Doctrina de la DG dels Registres i del Notariat.
-
Escriptura de servitud de pas entre edificis pel propietari únic
Model d'escriptura en la qual una promotora titular de dues finques contigües en les quals s'edifiquen, o s'edificaran, dos edificis o més, estableix una servitud de pas per tal de donar accés a garatges.
-
Escriptura de servitud de llums, vistes i pas en sòl rústic
Model d'escriptura per la qual es constitueix una servitud de llums i vistes, de pas i de voladís.
-
Les servituds i els drets d'aprofitament parcial
... No obstant, la majoria de la doctrina s’inclina per considerar que la regulació allà continguda no es referia al dret de servitud, sinó a les limitacions legals de la propietat o a les relacions de veïnatge, institucions –com veurem– perfectament diferenciades de la ...
-
Jurisprudencia ambiental en las Islas Baleares
... Cendoj: 07040330012015100579, núm. procediment PO 237/2011). 3. Sobre el tancament d’accessos amb servitud de pas pública per accés al mar, per motius ambientals: la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (número 514/2015), ...
-
La possessió
... també es pot comportar com a titular d’un dret que faculta per posseir el bé, ja sigui un dret real limitat (usdefruit, ús, habitació, servitud, dret d’apro~tament parcial, penyora, anticresi, etc.) o un dret de crèdit (arrendament, dipòsit, comodat, mutu, etc.) i, en aquests casos, hi ha ...
-
Aproximació al règim Jurídic de les servituds en la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent
I. Introducció. - II. El concepte de servitud en la llei 22/2001, de 31 de desembre. - III. La constitució del dret I l'àmbit dels subjectes legitimats. - IV. El contingut I el mode d'exercici del dret. - V. L'extinció de les servituds. - VI. La modificació de les finques: la seva incidència en l'existència del dret. -VII. La protecció del dret: l'acció confessòria. -VIII. Les servituds forçoses.
(DOGC núm. 3556, de 18.1.2002, Correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24.4.2002)(1) I. INTRODUCCIÓ La Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent [LSSDA] té p... -
La propietat horitzontal
... Tant en el cas que sigui la comunitat o el titular d’un element privatiu el que exigeixi procedentment la constitució d’una servitud, estarà obligat a rescabalar els danys que causin a l’element privatiu o comú afectat, i, si s’escau, el menyscabament que els produeixin (art ...
-
El dret d'usdefruit
... ’exercici de certs drets inclosos en l’usdefruit respondrà davant el propietari de les conseqüències, per exemple, del no ús d’una servitud de pas, cosa que en provocarà l’extinció ... b) Administrar ... Gestionar és adoptar una conducta activa que suposa prendre mesures per evitar ...
-
Derecho y políticas ambientales en las Islas Baleares (Primer semestre 2021)
... servitud de pas pel camí de Ternelles per accedir a Cala Castell i al Castell del Rei. Aquest canvi a zona d'ús compatible del tram final del camí de ...
-
La propietat
... Diu, per exemple, la STS de 24 d’octubre de 2006, per rebutjar l’existència de la servitud defensada per una de les parts: «Dada la equivocidad que acaba de apuntarse, subsiste una duda notable acerca de la existencia o no de la referida ...
-
Els drets reals
... 32 A DOLFO L UCAS ... en alguns casos l’existència de drets limitats sobre cosa pròpia, per exemple, en la servitud o en l’usdefruit. Per aquesta raó sembla més correcte referir-se a aquest tipus de drets com a drets reals limitats ... Els drets reals ...
-
L'ètica de la cura a l'Administració pública
Els temes que una administració pública ha d'abordar s'inscriuen en la línia de la humanització o reciprocitat ètica, atenent al subjecte humà. Ha d'actuar, doncs, en bé del ciutadà i evitar el risc de la burocratització, sempre present. La pregunta de fons és: què podem esperar de l'Administració pública? I el més elemental és el tarannà educador o personalitzador, que implica desplegar...
... En la perspectiva educativa implica servitud al bé comú, no pas el bé comú al servei del meu interès particular. I, apuntant al sentit de veritat, indica l’exigència de ser receptiu als ... -
La possessió
... també es pot comportar com a titular d’un dret que faculta per posseir el bé, ja sigui un dret real limitat (usdefruit, ús, habitació, servitud, dret d’aprofitament parcial, penyora, anticresi, etc.) o un dret de crèdit (arrendament, dipòsit, comodat, mutu, etc.) i, en aquests casos, hi ...
-
Els drets reals
... en alguns casos l’existència de drets limitats sobre cosa pròpia, per exemple, en la servitud o en l’usdefruit. Per aquesta raó sembla més correcte referir-se a aquest tipus de drets com a drets reals limitats ... Els drets reals ...
-
Les équivoques du « constitutionnalisme octroyé » : un débat transatlantique
Après la France, et avant le Brésil, le deuxième article s’intéresse au Portugal. Le cadre juridique lusitain était propre à endiguer la naissance du pouvoir constituant. Reconstruit sur la base d’une transcription (apocryphe) de son pacte fondateur issu des Cortes de Lamego de 1143, l’ordonnancement du droit public portugais bénéficiait en outre d’un support écrit né au XVe siècle, ses Ordenações
-
Les équivoques du « constitutionnalisme octroyé » : un débat transatlantique
Notre voyage s’achève au Brésil. D’après les manuels d’histoire constitutionnelle, ce pays « périphérique » nouvellement indépendant, regardait avec envie les nouveautés constitutionnelles européennes et nord-américaines, non sans veiller à maintenir une identité propre. Olhos na Europa, pés na América ? Sans doute ; encore faut-il mesurer l’étendue de cette « Europe », admirée autant dans l’espac
-
La propietat horitzontal
... Tant en el cas de que sigui la comunitat o el titular d’un element privatiu el que exigeixi procedentment la constitució d’una servitud, estarà obligat a rescabalar els danys que causin a l’element privatiu o comú afectat, i, si s’escau, el menyscabament que els produeixin (art ...
-
La tradition française de l'égalité: histoire, tensions, renouvellements
L’égalité appartient à l’essentiel de la culture politique française, le premier moment de culmination se trouvant dans le processus révolutionnaire (1789-1799), mais selon une controverse : égalité dans le cadre du droit de l’homme et du citoyen, en confrontation avec l’égalité concrète, dite "réelle". A l’époque contemporaine, l’égalité peut être dite différentielle, de sorte à représenter la...
- Objets, matérialités et organicités de la condition servile: la conscience esclavagiste dans le discours historiographique
-
Una proposta de desenvolupament de l'autogovern català i andalús en matèria de costes: el Projecte de llei d'ordenació del litoral
En un context en què la pressió econòmica i els efectes del canvi climàtic sobre la costa són cada vegada més evidents, i davant la incapacitat de la legislació estatal de donar-hi resposta, aquest article estudia les potencialitats del marc competencial de la Generalitat de Catalunya i la Junta de Andalucía per desplegar instruments propis d'ordenació de la costa que regulin conjuntament el...
... d’autoritzacions en les servituds de trànsit i accés, així com el règim de vigilància i sancionador vinculades —no hi figura la servitud de protecció que ja fou transferida a les comunitats mitjançant la STC 149/1991, que declara inconstitucionals diversos preceptes de la LC i, en ... - Conservatisme, populisme, marché, identités et symbolisme
- Esclavage(s) et comparaison(s). Remarques historiographiques
-
La propietat
... Diu, per exemple, la STS de 24 d’octubre de 2006, per rebutjar l’existència de la servitud defensada per una de les parts: «Dada la equivocidad que acaba de apuntarse, subsiste una duda notable acerca de la existencia o no de la referida ...
-
Ressenya de les principals sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
SERVITUD DE PROPIETARI ... Les servituds constituïdes pel propietari únic dels predis dominant i servent per signe aparent entre ells subsisteixen en cas de ...