-
Objectius. 1. Què és argumentar?. 1.1. Noció d'argument: premisses i conclusió. 1.2. Veritat i validesa. 1.3. El llenguatge en acció. 1.3.1. El sentit de les expressions lingüístiques. 1.3.2. La força de les expressions lingüístiques. 1.3.3. Ús i menció. Llenguatge objecte i metallenguatge. 1.4. Les definicions. 2. La lògica com a model de l'argumentació correcta. 2.1. Llenguatges artificials i sistemes formals. 2.2. La lògica elemental. 2.2.1. La lògica proposicional. 2.2.2. La lògica de predicats. 2.3. Normes i lògica. 3. Fal·làcies i argumentació. 3.1. Les fal·làcies formals. 3.1.1. Remeis per a les fal·làcies formals. 3.2. Les fal·làcies no formals. 3.2.1. Les fal·làcies materials. 3.2.2. Les fal·làcies verbals. 3.2.3. Les paradoxes. 3.3. Remeis co...
-
DERECHO AL HONOR. LIBERTAD DE EXPRESIÓN. INFORME PSICOLÓGICO. Se ejercitó acción de protección del derecho al honor contra la psicológa que realizó, en el seno de un procedimiento de familia, un informe pericial. No puede prevalecer el derecho al honor sobre la libertad de expresión. El informe psicológico, si bien había sido confeccionado a instancia de una sola de las partes, iba a desplegar plenos efectos en el conflicto matrimonial existente entre ellas, al presentarse como prueba pericial en el acto de la vista de las medidas provisionales previas a la demanda solicitadas por la peticionaria del mismo y ratificarse en ese mismo acto por su autora, conflicto en el que la consideración de la situación de la pareja a efectos de decidir sobre las medidas a adoptar en relación con los menores es inescindible y en el que el profesional de la psicología debe ofrecer al juzgado cuantos datos tenga en su poder a los efectos de que el juez pueda dar respuesta. No se ha discutido que las afirmaciones de la psicóloga sean inveraces. No consta la relación causal entre el dictamen realizado por la psicóloga en el seno del procedimiento de medidas provisionales previas a la demanda y la resolución última dictada en el procedimiento de divorcio contencioso. Se hace lugar al recurso de casación.
-
Introducció: el jurista com a intèrpret. Objectius. 1. La interpretació jurídica. 1.1. Noció d'interpretació. 1.2. Interpretar i traduir. 1.3. Els enunciats interpretatius. 1.4. Teories de la interpretació jurídica. 1.4.1. Les teories cognitives. 1.4.2. Les teories escèptiques. 1.4.3. Les teories intermèdies. 1.5. Varietat d'intèrprets. 1.6. Interpretació i aplicació. 1.7. Justificació interna i justificació externa. 2. Casos difícils i justificació externa. 2.1. La quaestio iuris . 2.1.1. Problemes de determinació de la norma aplicable. 2.1.2. Problemes d'interpretació sensu stricto. 2.2. La quaestio facti. 2.2.1. Els problemes de prova. 2.2.2. Els problemes de qualificació. 2.3. La discreció judicial. 3. Els arguments jurídics. 3.1. L'argument a contrario....
-
-
-
-
(RRDGRN de 22, 23, 26 de juliol I 11 de novembre de 2010 i de 25 de març de 2011). La Direcció General dels Registres i del Notariat (DG) ha dictat, en els últims mesos, una sèrie de resolucions que poden considerar-se com una «posada al dia» de la seva doctrina sobre determinats supòsits d’exigibilitat o no de l’assegurança decennal a les declaracions d’obra nova, fonamentalment en aquells casos en què s’al·lega l’ús propi com a fonament per pretendre l’exempció d’aquesta obligació. En aquest àmbit concret, la DG exposa una argumentació que intentarem resumir per tal de, a continuació i sobre la base dels diferents supòsits de fet tractats, sistematitzar i, si escau, comentar les conclusions que cal extreure de tot plegat.
-
El Suprem ratificaque no hi ha proves que l'exconseller tingués coneixement dels fets
-
El Suprem ratificaque no hi ha proves que l'exconseller tingués coneixement dels fets
-
L'especifitat del llenguatge jurídic. 2. La intepretació jurídica i l'argumentació. 2.1. La interpretació com a atribució de sentit. 2.2. Interpretació de fets i interpretació de normes. 2.3. Directrius per a la interpretació jurídica. 2.4. L'argumentació. 2.4.1. Les antinòmies i la relació entre norma general i norma especial. 2.4.2. Les llacunes. 2.4.2.1. Argumentació a simili. 2.4.2.2, Límits de l'argumentació a simili. 3. Consideracions finals.